Barcelona, en línia amb l’emergència climàtica i els objectius de la Cimera del Clima de Glasgow (COP26), lidera la seva evolució cap a un nou model de ciutat més habitable i saludable, una ciutat més segura, inclusiva, diversa i productiva, que preservi el seu caràcter i identitat.
Per això, en el desplegament del programa Superilla Barcelona com a motor de transformació, posa l’espai públic al servei de la salut, l’economia i la socialització dels que donen vida als seus barris, a la vegada que impulsa la transició ecològica.
Habilitant nous espais de trobada, Superilla Barcelona reactiva l’economia de proximitat i cohesiona els barris, fent-ne protagonistes de la vida els seus veïns i veïnes. Durant aquest mandat, la ciutat recuperarà un milió de m2 per a la ciutadania i la seva mobilitat sostenible, fent de tot aquest espai urbà un lloc per passejar, pedalejar, relaxar-se, jugar, trobar-se i reconnectar amb la naturalesa. El pla Superilla Barcelona, que té projecció més enllà del 2023 i que compta amb un pressupost de més de 525 milions d’euros fins a finals de mandat, vol consolidar grans zones per a vianants i dissenyar una xarxa d’eixos verds, en els quals es prioritzin les necessitats de nens i nenes i persones grans en qüestió de mobilitat i usos. En l’actualitat es treballa en els eixos verds a l’Eixample i Sant Martí i el concepte de Superilla s’està implementant als barris d’Hostafrancs, Horta, Sant Gervasi i la Sagrera.
Prioritat per als vianants
La transformació de l’avinguda de la Meridiana exemplifica el que Barcelona planeja per a les seves grans vies, perquè deixin de ser barreres d’ús majoritari per al trànsit, i siguin carrers amb vegetació i mobiliari urbà que invitin a disfrutar-ne a vianants i veïns. Mobilitat sostenible, que prioritza el transport públic i voreres més amples (12 metres) per als vianants sumen, a més, més qualitat mediambiental. En remodelació de la Diagonal de Barcelona, el tramvia jugarà un paper primordial. Les voreres laterals passaran de tenir 3 a 7,5 metres entre Marina i el passeig de Sant Joan, hi haurà un sol carril lateral de circulació i es dotarà de més vegetació. Les actuacions de Via Laietana es mouen en la mateixa direcció, cap a una ciutat més caminable i pedalable, a l’altura de les necessitats de les seves veïnes i veïns, amb més amplitud i vegetació a les voreres. Per a això, s’està potenciant la connectivitat amb nous passos de vianants, i s’estan ampliant i reubicant els ja existents. La proposta s’adapta als usos que s’ha donat a l’espai durant l’últim any, en el qual els ciclistes han aprofitat l’ampliació tàctica de les voreres i han manifestat la necessitat de desplaçar-se per aquesta via de forma segura. La filosofia de la regeneració urbana també ha arribat fins a espais com la plaça d’Espanya, el carrer de Pelai i el corredor verd de Pi i Margall.
Es remodelaran 21 carrers de l’Eixample perquè caminar sigui més còmode i atractiu
En aquest sentit, es reduirà la presència de vehicles motoritzats en 21 carrers de l’Eixample, d’acord amb la preservació del planeta, on la prioritat serà per als vianants, veïns i veïnes i comerciants. L’ús social del carrer fomentarà el comerç de proximitat, sense ensopegar entre la zona de circulació de vehicles i voreres. Amb aquests canvis, caminar per la ciutat serà més còmode, atractiu i funcional, en un únic nivell a peu de carrer, 100% accessible. Més espais verds i arbrats –passarà de l’1 al 10% de la superfície–, sobre un terreny permeable i fèrtil que afavorirà la gestió d’un 30% de l’aigua de pluja. Sistemes fotovoltaics per a il·luminació pública, amb fanals més baixos i més bancs, fonts i zones de joc, perquè cada veïna o veí tingui una zona verda a 200 metres de casa.
Un dels programes destacats del nou pla de ciutat és Protegim les escoles, que està impulsant la pacificació de l’entorn de 200 escoles i guarderies públiques, perquè siguin llocs més segurs i saludables, amb menys contaminació i més espai de joc. Consisteix en l’eliminació de vehicles suprimint carrils de circulació i places d’aparcament i la reducció de la velocitat màxima permesa, a més de la instal·lació de nous elements de joc infantil. Està previst que l’any que ve s’hagin fet actuacions en 200 escoles, en 1 de cada 3 escoles de la ciutat.
Glòries: punt neuràlgic
La plaça de les Glòries Catalanes, que acaba d’inaugurar el túnel subterrani per a la circulació de vehicles, serà un nou centre neuràlgic de la ciutat. Està previst que sigui un epicentre d’intercanvi econòmic, social i cultural i connectarà la Ciutadella i les Glòries amb la Sagrera, amb projecció cap a les àrees verdes del Besòs i Collserola.
Litoral: Obertura al Mediterrani
Obrir-se encara més al mar és una altra de les metes de la ciutat de Barcelona. Per això, es projecta un gran parc lineal sobre el litoral. Davant la previsió d’un augment de 0,46 a 2 metres del nivell del mar, i més temporals i nits tropicals, es buscaran, al costat d’experts, les solucions més convenients per disfrutar del litoral, preservar-lo i prevenir-hi danys.
Oci: Joc infantil
L’objectiu de la ciutat de cara a l’any 2030 és millorar i diversificar les oportunitats de joc i activitat física a l’espai públic. Es tracta d’un procés transversal en el qual participen més de 400 professionals, entitats i la ciutadania i s’inspira en plans de joc d’altres ciutats com Dublín i Londres.