El gran repte de Barcelona en el camp de la mobilitat passa per pacificar el trànsit, aconseguir reduir la contaminació, estendre i millorar el servei de transport públic i augmentar les zones per a vianants. L’aposta per una mobilitat sostenible, activa i saludable queda reflectida en les actuacions que està portant a terme l’ajuntament de la ciutat i que es recullen en el projecte Superilla Barcelona.
S’expandeix la xarxa de carrils bici fins a arribar als 270 km el 2023
Actualment, la ciutat ja compta amb un 85% dels desplaçaments dins de l’urbs realitzats a peu, en transport públic i en bicicleta, cosa que sens dubte és un indicador molt favorable. No obstant, tal com recull la Mesura de Govern Superilla Barcelona per regenerar Barcelona i els seus barris, la contaminació, el soroll, els sinistres, l’ocupació de l’espai i l’emergència climàtica són encara elements associats a la mobilitat motoritzada en els quals s’ha de treballar per millorar les condicions de vida de la ciutadania. Per això, les transformacions de l’espai públic que s’estan executant prioritzen clarament el vianant i la bicicleta, i les connexions de transport públic, amb l’objectiu d’impulsar encara més aquesta mobilitat sostenible. Per un altre costat, a través del decret ciutat 30 –d’inicis del 2020–, es busca que el 75% de les vies de la ciutat siguin a 30 km/h, cosa que, a més de repercutir en els eixos verds, reduirà la sinistralitat als carrers. El pla Superilla preveu passar dels 240 km de carril bici als 272 km el 2030, amb la connexió de grans avingudes, com la ronda del Guinardó, la baixada en calçada de Diagonal i la Gran Via, que es començaran a executar en les pròximes setmanes. La resta d’actuacions vinculades al carril bici, està previst que es portin a terme durant l’any que ve, amb un pressupost total de 30 milions d’euros.
Àrea metropolitana
Cada dia entren a Barcelona més de mig milió de vehicles procedents de les rodalies de la ciutat. Per pal·liar aquesta situació, bona part de les actuacions se centren a millorar les connexions interurbanes en transport públic. Per això, s’estan desenvolupant els grans nodes ferroviaris intermodals de la Sagrera i de Sants. En el primer cas, s’estan executant obres d’urbanització que uneixen els barris amb les estacions de Sant Andreu Comtal i la Sagrera i el futur parc del Camí Comtal de gairebé 40 hectàrees.
Aquestes actuacions comporten unes 10.000 noves vivendes, la meitat de les quals són de protecció. Es crea un gran node on es podrà intercanviar entre els trens de rodalies, regionals, mitja distància i alta velocitat, línies de metro (L4 i L9), autobusos interurbans, bicicletes, taxis i vehicle privat. Al seu torn es cusen les dues bandes de les infraestructures ferroviàries amb nous carrers i zones verdes i es construeix la nova estació de Sant Andreu Comtal.
A totes aquestes grans actuacions, s’hi sumen les tres noves estacions de la L10 Sud que donen servei al polígon industrial de la Zona franca, inaugurades la setmana passada; la nova estació d’Ernest Lluch de la L5 de metro, que va entrar en funcionament l’estiu passat; i la connexió del tramvia per la Diagonal, assignatures pendents que comencen a ser una realitat.
Un pla per a Sants
L’estació intermodal de Sants és el node de transport públic més important de Catalunya i actualment s’està projectant el seu futur i el del seu entorn. La nova estació disposarà d’un 30% de producció fotovoltaica i de diverses mesures d’eficiència energètica com ara ventilació natural i bones condicions de climatització. Tal com recull el pla Superilla Barcelona, es construiran nous accessos de vianants a l’estació i es reordenarà la circulació dels autobusos interurbans. La transformació de l’espai públic inclourà més verd i més espais de vianants, i s’eliminarà el trànsit privat de motor.