Janet Sanz:
“A Barcelona, el futur ja és present”

Avui Barcelona lidera la recuperació d’una triple crisi sanitària, social i ecològica, agreujada per la pandèmia, i ho fa creant ocupació i regenerant l’espai públic. En aquests moments hi ha menys gent a l’atur que al setembre del 2019 i el PIB creix animat pel sector industrial.

Però si tot això està passant és perquè la ciutat té un nou model: un model econòmic, que potencia l’economia verda i el creixement d’empreses sostenibles, arrelades al territori, integrades amb el teixit urbà i que generen un retorn als barris, i també un nou model urbà, que posa la vida al centre, prioritza l’aire net i la vivenda digna. Aquest model és Superilla Barcelona, i agrupa un conjunt de projectes i estratègies urbanístiques que ja són una realitat, com connectar el tramvia per la Diagonal, recuperar els carrers que va dissenyar el Pla Cerdà per a la gent o omplir la ciutat de verd. I és en aquesta transformació transversal, que connecta tots els barris i integra la ciutat amb el seu entorn, on veiem com va agafant forma el nou model econòmic post-Covid, deixant enrere l’especulació i prioritzant el desenvolupament d’empreses responsables tant amb el context d’emergència climàtica com amb la creació de llocs de treball de qualitat.

El barri de Sant Antoni il·lustra perfectament aquesta transformació i és una mostra del tipus de ciutat a la qual aspirem. En la mesura que els cotxes han deixat lloc a les persones i als comerços, hem comprovat com els principals contaminants atmosfèrics han baixat significativament, fent del barri un entorn molt més sa i segur. A la vegada, el fet que els carrers s’hagin omplert de vida ha fet que sigui Sant Antoni el barri que lidera la recuperació econòmica post-Covid, amb un comerç de proximitat fort que creix per sobre de la mitjana de la ciutat amb un augment sostingut de les compravendes.

Ara toca fer un salt d’escala i estendre aquest model a tota la ciutat, regenerant-la i capgirant les regles del joc que fins ara havien definit l’estructura urbana per poder estar a l’altura dels reptes de descarbonització i sostenibilitat que planteja l’emergència climàtica. Això, a la pràctica, significa que les ciutats han de ser pensades des de la seva interdependència amb la naturalesa, així com també des de la perspectiva dels que sempre han quedat exclosos de la planificació urbana: les dones, els nens i nenes i les persones grans.

La setmana passada es va presentar a la COP26 un informe que mostrava que, si seguim amb els ritmes d’emissions actuals, en 11 anys ja haurem superat 1,5 graus respecte als nivells preindustrials. Davant aquestes notícies, Barcelona té un missatge per al món: ho podem evitar. Hi ha alternatives i a Barcelona ja està passant. Hi ha una ciutat del futur possible, una ciutat que seguirà sent habitable el 2050. Una ciutat plena de vida, on la gent és la protagonista, on el verd guanya pes a l’asfalt, on el transport públic i la bicicleta permeten arribar a tots els racons de Barcelona i que avança cap a la sobirania energètica per no dependre de les grans empreses elèctriques. La ciutat hi guanya amb el Pla Superilla Barcelona. Hi guanya el més important: tenir futur.