La transformació digital de la salut no és una promesa de futur, sinó una realitat que està redefinint el model assistencial a un ritme accelerat. A Catalunya, segons les dades de l'agència ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya, la indústria de la salut digital aglutina ja més de 400 empreses, que generen una facturació superior als 650 milions d'euros, i s'erigeix com un dels motors d'innovació més dinàmics del sud d'Europa. A escala estatal, segons les dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, aquest motor està impulsat per iniciatives estratègiques com el PERTE de Salut d’Avantguarda —amb una inversió pública que supera els 1.500 milions d'euros— i un creixement continu de més del 30% en els pressupostos públics destinats a salut digital. Gràcies a aquest impuls, més del 80% dels entorns sanitaris ja han començat a integrar solucions basades en Intel·ligència Artificial, visió artificial i robòtica mèdica avançada, segons reflecteixen els informes de transformació digital sanitària recopilats a l'Índex SEIS.
En aquest context de profunda modernització, Barcelona s'ha consolidat definitivament en el mapa global de la innovació biomèdica i tecnològica. I l'epicentre d'aquesta transformació té nom propi: DFactory Barcelona, l'ecosistema de la Indústria 4.0 promogut pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). En aquest pol de talent, indústria digital i col·laboració avançada, la salut ja no s'entén només com una resposta mèdica reactiva, sinó com un engranatge de precisió on convergeixen la intel·ligència artificial, la fabricació additiva i la robòtica d'avantguarda.
Empreses referents instal·lades al DFactory com AsorCAD Engineering, Virtual Doctor Medical Health (VDM Health) i Rob Surgical demostren diàriament com la tecnologia que neix a la Zona Franca està millorant la qualitat de vida dels pacients i optimitzant la tasca dels professionals sanitaris dins i fora de les nostres fronteres.
La democratització de la impressió 3D i l'anatomia a mida
Un dels pilars de la medicina personalitzada rau en la capacitat d'adaptar el tractament a la morfologia exacta de cada persona. Des de les instal·lacions d'AsorCAD Engineering al DFactory Barcelona, l’enginyeria additiva està transformant de manera radical la planificació quirúrgica i el disseny de pròtesis. Amb més de 20 anys de trajectòria i més de 5.000 projectes, treballen per acostar la tecnologia 3D a diferents sectors.
Antonio Sánchez, fundador i director de Desenvolupament de Negoci d'AsorCAD Engineering, explica el canvi de paradigma conceptual que viu la sanitat: “Durant dècades hem adaptat les persones als productes. Ara podem adaptar els productes a les persones. La combinació d'imatges mèdiques, escaneig 3D, disseny avançat i fabricació additiva permet treballar sobre l'anatomia real de cada pacient”. Aquesta tecnologia ja acumula fites tangibles en l'entorn hospitalari català. “A AsorCAD Engineering l'hem aplicat, per exemple, en una coberta personalitzada per a una pròtesi de cama, dissenyada a partir de l'escaneig de la cama i de la mateixa pròtesi, i en uns guants a mida perquè l'atleta paralímpic Jordi Madera pugui moure la seva cadira de competició: digitalitzem, redissenyem els elements de contacte i fem proves fins a adaptar-los a les seves necessitats”, assenyala Sánchez.
“La combinació d'imatges mèdiques, escaneig 3D, disseny avançat i fabricació additiva permet treballar sobre l'anatomia real de cada pacient”
Antonio Sánchez, fundador i director de Desenvolupament de Negoci d'AsorCAD Engineering.
Tanmateix, el retorn de la inversió tecnològica en salut no respon únicament a criteris mercantilistes tradicionals. “En sanitat, el veritable retorn d'una tecnologia no sempre es mesura en euros. A vegades es mesura en riscos evitats, temps de quiròfan i recuperació del pacient”, subratlla el fundador d'AsorCAD Engineering. “L'eficiència sanitària no consisteix simplement a gastar menys. Consisteix a utilitzar millor els recursos per atendre millor els pacients”.
Per aconseguir una implantació equitativa al sistema públic de salut, la proposta d'AsorCAD Engineering passa per crear una xarxa col·laborativa eficient. “No necessitem una impressora 3D a cada hospital. Necessitem que cap hospital no es quedi sense accés a la tecnologia i al coneixement per utilitzar-la. La meva proposta per al sistema sanitari català és una xarxa territorial d'unitats compartides d'enginyeria biomèdica i fabricació 3D”, defensa Sánchez, tot remarcant que el DFactory és l'entorn ideal per a aquesta convergència: “Vàrem venir cercant noves preguntes, nous reptes i persones amb qui resoldre'ls [...]. Després de tants anys, cada vegada estic més convençut d'una cosa: la tecnologia no és el problema. Aconseguir que funcioni i aporti valor és la veritable clau”.
Intel·ligència artificial operativa: el mòbil com a eina clínica
Mentre la fabricació additiva transforma allò tangible, la intel·ligència artificial redefineix el seguiment i la prevenció assistencial. Al DFactory Barcelona, Virtual Doctor Medical Health (VDM Health) treballa per convertir els dispositius mòbils en aliats diagnòstics capaços de captar informació biomèdica rellevant abans que els símptomes empitjorin.
Jordi Ferrer, CEO i fundador de Virtual Doctor Medical Health (VDM Health), sintetitza la visió de la companyia: “El nostre propòsit és convertir una cosa tan quotidiana com un telèfon mòbil en una porta d'entrada a l'atenció sanitària. Que una persona pugui explicar què li passa, respondre a unes preguntes senzilles i, quan sigui útil, utilitzar la càmera per aportar informació que avui habitualment exigeix desplaçar-se a un centre. La intel·ligència artificial ajuda a ordenar aquestes dades, identificar senyals d'alerta i orientar el pas següent. No es tracta que el mòbil substitueixi el metge, sinó que ningú hagi de començar de zero cada vegada que necessita ajuda”.
A diferència de les eines conversacionals genèriques, VDM Health advoca per una IA fonamentada en l'evidència física i l'observació de canvis biològics. “Una conversa pot ser útil, però en medicina també necessitem observar i mesurar. La nostra recerca busca obtenir informació rellevant a partir d'imatges captades amb dispositius habituals. Una simple fotografia de la pell, per exemple, conté variacions de color i d'aspecte que a ull nu poden passar desapercebudes. En analitzar-les amb els nostres algorismes en plànols que descomponen la llum, podem estudiar indicis relacionats amb la circulació superficial, l'oxigenació o l'evolució d'una lesió”, explica Ferrer.
“No es tracta que el mòbil substitueixi el metge, sinó que ningú hagi de començar de zero cada vegada que necessita ajuda”
Jordi Ferrer, CEO i fundador de Virtual Doctor Medical Health (VDM Health)
Aquesta tecnologia s'està aplicant en projectes de validació clínica juntament amb institucions de referència com l'Institut Germans Trias i Pujol en el marc del programa RETECH d'intel·ligència artificial impulsat a Catalunya. L'objectiu és optimitzar el seguiment de ferides complexes i evitar desplaçaments innecessaris a pacients vulnerables o allunyats dels nuclis urbans. Ferrer assegura que “la pell explica moltes coses sobre la nostra salut, i a més és una part del cos que podem observar de manera senzilla. Una fotografia aïllada té valor, però una sèrie d'imatges preses de manera comparable pot mostrar si una ferida disminueix, si apareix una zona preocupant o si un tractament està funcionant com esperàvem. Això ajuda el professional a seguir l'evolució i a intervenir quan cal, sense dependre únicament del record del pacient”.
Això no obstant, en un entorn tan crític com el sanitari, el rigor normatiu i la ciberseguretat són línies vermelles innegociables. “La confiança és una condició indispensable. Estem parlant d'informació molt íntima i creiem que cada persona ha de saber quines dades s'utilitzen, per a què i qui hi pot accedir. Per això treballem amb autoritzacions clares, controls d'accés, comunicacions protegides i mesures per registrar l'ús de la informació”, emfatitza Jordi Ferrer.
El CEO de VDM Health coincideix a assenyalar que l'ecosistema del Consorci de la Zona Franca actua com un veritable accelerador industrial, tot i que fa una crida a la responsabilitat de les administracions per consolidar l'adopció d'aquestes innovacions. A més, adverteix que “cap innovació no arribarà de debò al ciutadà si els hospitals, els serveis de salut i el conjunt del sector no s'hi adapten”. Assegura que “necessitem modernitzar sistemes, formar i acompanyar els professionals, fomentar un ús responsable per part de tothom i, sobretot, dedicar pressupostos suficients a incorporar aquestes tecnologies. […] No n'hi ha prou amb investigar i desenvolupar: cal fer possible la seva adopció”.
Robòtica quirúrgica universal i de proximitat
El tercer gran vector d'aquesta revolució mèdica que es cou al DFactory és la robòtica d'alta precisió aplicada a la cirurgia abdominal. Rob Surgical ha desenvolupat Rob, un robot quirúrgic ideat per trencar les barreres d'espai i cost que tradicionalment han limitat aquestes tecnologies als grans hospitals de referència.
Mario Ferradosa, CEO de Rob Surgical, aclareix l'arquitectura del sistema i la seva proposta de valor per al teixit hospitalari comarcal: “En Rob està pensat precisament per no obligar l'hospital a fer obres. El sistema té dues parts, la consola del cirurgià i el robot, i totes dues es mouen sobre rodes. Es poden portar d'un quiròfan a un altre segons l'agenda quirúrgica, sense necessitat de tenir un quiròfan dedicat. A més, estem reduint encara més l'espai que ocupen, perquè en un hospital comarcal o en un centre de cirurgia ambulatòria cada metre compta”.
L'impacte directe sobre cirurgians i pacients es tradueix en una dràstica millora ergonòmica i una recuperació postoperatòria més ràpida. “Per al cirurgià, el canvi més clar és l'ergonomia. En laparoscòpia passa hores dempeus amb els braços en posicions forçades; amb en Rob opera assegut a la consola. A més, els instruments robòtics li donen molta més precisió i llibertat de moviment”, destaca Mario Ferradosa. “Però per a nosaltres el benefici més important és un altre: que aquests pacients puguin operar-se amb robot a l'hospital de la seva comarca, i no només als grans hospitals de referència”.
“En Rob està pensat precisament per no obligar l'hospital a fer obres”
Mario Ferradosa, CEO de Rob Surgical.
A més, en un moment global marcat per les tensions geopolítiques i l’escassetat de components, Rob Surgical aposta decididament per la producció de proximitat a l'entorn de la Zona Franca de Barcelona. “Hem de ser honestos: cap robot quirúrgic no és 100% Km 0, i els microxips no es fabriquen a Barcelona. Però estem molt a prop. Almenys el 80% del contingut d'en Rob és local, i només alguns components venen de fora d'Europa. Aquí fem tot allò que més valor aporta: el disseny, el desenvolupament del programari i del control, el muntatge i les proves del sistema”, assevera el CEO de Rob Surgical.
DFactory Barcelona, l'epicentre industrial de la nova medicina
L'èxit d'AsorCAD Engineering, VDM Health i Rob Surgical constata que la transformació de la salut requereix espais on l’alta tecnologia, la informàtica biomèdica i la capacitat fabril convisquin sota un mateix sostre. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha consolidat amb DFactory un model on la cocreació accelera els temps d'arribada al mercat i al pacient.
Tal com resumeix el CEO de Rob Surgical, Mario Ferradosa: “DFactory és la nostra casa. Aquí treballen junts l'R+D i les oficines corporatives, i això ja canvia molt la velocitat amb què prenem decisions. [...] El suport del Consorci de la Zona Franca i la visibilitat que dona DFactory també ens ajuda molt amb inversors i socis internacionals. Per a una empresa com la nostra, que està passant del desenvolupament a la fabricació i la comercialització, és l'entorn ideal per escalar”.