L’impacte social i econòmic de la Covid-19 ha castigat més fort aquelles persones que ja vivien situacions precàries. És el cas de les dones sense llar. L’últim informe de sensellarisme, del 2018, va comptabilitzar 329 dones en aquesta situació. Però la realitat, segons els serveis municipals, evidencia que nombroses situacions d’infravivenda, abús i violència precedeixen la vida sense un sostre per a moltes altres dones, encara que no estiguin al carrer.
Es faciliten recursos perquè les usuàries recuperin la seva autonomia personal
Abans d’arribar-hi, les condicions físiques i emocionals que viuen les dones són més greus que les que presenten els homes, una desigualtat que pateixen dones de tot el món. En aquest greuge femení posa el focus l’Ajuntament de Barcelona, activant una mirada de gènere en les seves polítiques d’intervenció. En concret, posa en marxa vint accions que prioritzen l’estabilització habitacional de dones sense llar, amb 80 noves places d’acollida amb preferència per a elles. Ho fa ampliant el programa Primer la llar –ara amb 68 pisos–; amb nous allotjaments temporals amb suport social per a dones o famílies monoparentals femenines, i allotjaments provisionals de proximitat (APROP).
Unes altres deu places amb suport econòmic municipal estaran en la futura Llar Rosario Endrinal, al Centre Assís. Reduir la inseguretat i la falta de privacitat i intimitat és una prioritat en l’adequació d’espais per a la vida de dones sense llar i les seves necessitats. L’objectiu és millorar la diagnosi del sensellarisme femení, abordar-ne les causes estructurals, en col·laboració amb la Generalitat i el govern estatal, impulsant polítiques laborals, migratòries, habitacionals, d’igualtat i de protecció social.
Es pretén a més potenciar més l’atenció a les dones que ja formen part del Programa municipal d’atenció a les persones sense llar, tenint en compte el seu testimoni. I es preveu més detecció precoç i reforç dels canals d’informació d’accés al programa i més atenció en casos de violència masclista. A través d’itineraris d’inclusió amb perspectiva de gènere es volen cobrir les seves necessitats vitals bàsiques i facilitar-los recursos per recuperar la seva autonomia personal i vincles socials.