La pandèmia ha provocat una crisi social sense precedents a Barcelona. Gairebé tan greu com la que va derivar de la crisi financera del 2008 i que ha castigat i ho segueix fent tota la societat, però amb més mesura les persones que ja patien situacions precàries. Arran del confinament iniciat el mes de març del 2019, es van destruir milers de llocs de treball i, encara que els ERTO van funcionar com a dispositiu d’emergència per a les persones amb ocupacions regulars, milers de persones autònomes i amb feines irregulars van perdre els seus ingressos. Darrere de les xifres i el daltabaix macroeconòmic hi ha una sèrie de persones que ho han passat malament i ho segueixen fent, i que requereixen tots els suports disponibles, també el de l’administració pública.
La pèrdua sobtada de capital econòmic ha agreujat les desigualtats socioeconòmiques a la capital catalana. Ha posat de manifest la vulnerabilitat econòmica de bona part de les unitats familiars de la ciutat, sense estalvis, sense patrimoni i amb uns ingressos mínims que en molts casos no superen els 1.500 euros i que, per tant, no permeten accedir a un lloguer al preu de mercat. Encara que no totes les causes són econòmiques: la Covid-19 ha agreujat les crisis preexistents com l’habitacional, la social o la mediambiental. I ha augmentat la vulnerabilitat derivada de certes circumstàncies com el fet de ser persones grans o amb malalties cròniques, els nuclis monoparentals femenins o les famílies amb fills. L’impacte insta de forma urgent les administracions a tornar a posar al centre els drets socials, perquè totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte vital i participar de la vida cívica, comunitària, cultural i política. L’objectiu és assegurar la inclusió de tots i totes, especialment en situacions que suposen un risc afegit com la Covid-19 a partir de nous models econòmics, socials i organitzatius de les cures, molt més resilients i basats en les necessitats reals de la ciutadania.
Per això, actualment s’estan desenvolupant mesures des de les administracions públiques per evitar que la crisi sanitària i econòmica dilati encara més la bretxa social i de gènere. A Barcelona, els seus efectes són visibles en problemàtiques greus d’exclusió residencial, amb persones que es veuen obligades a dormir al carrer, i la pèrdua d’ingressos, en situacions que s’agreugen en el cas de la infància i les càrregues familiars.
El PAM+ 2020-2023 del consistori barceloní treballa per reduir la bretxa social i de gènere
Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, constatat l’impacte i superades les primeres mesures d’emergència i contingència per cobrir les necessitats bàsiques, ha impulsat el PAM+ 2020-2023, el Programa d’Actuació Municipal extraordinari de resposta a la pandèmia. Es tracta d’un programa d’actuació municipal excepcional i que aborda les conseqüències derivades de la pandèmia a mitjà i llarg termini per a la garantia dels drets de la ciutadania. Aquest document concreta el compromís del govern municipal amb la ciutadania a través d’un reforç dels principals serveis, programes socials i polítiques públiques. L’objectiu és que es garanteixin els drets socials de la ciutadania, especialment dels que més ho necessiten, en el context actual.
Uns drets socials que passen per garantir una vivenda digna, per la protecció de la salut, la garantia de l’educació formal i informal en la infància, el reforç del vessant comunitari de la ciutat i l’impuls de les cures. Aquestes mesures estan desenvolupades a partir d’estratègies innovadores i incorporen la perspectiva feminista i comunitària, per no deixar ningú de costat en la protecció de la ciutadania.
Per a l’elaboració del PAM+ s’han revisat i actualitzat les prioritats formulades en els documents ordinaris i mobilitzat els recursos disponibles per afrontar les noves necessitats de la pandèmia. El focus d’actuació de l’acció social del govern barceloní s’allunya de l’assistencialisme per situar-se en l’empoderament personal i col·lectiu, tenint en compte les circumstàncies de cada persona i els suports que necessita. Proposa actuacions que promoguin una comunitat cuidadora, inclusiva i protagonista, on factors com el gènere, l’origen o l’edat no siguin discriminatoris. El programa es concreta en mesures com el reforç dels Punts d’Assessorament Energètic, el servei de dentista municipal per a persones vulnerables, la unitat antidesnonaments, el servei de cangur municipal Concilia, o els equipaments per a dones sense llar com La Violeta. Moltes d’elles són mesures innovadores i singulars, que posicionen el consistori barceloní al capdavant de l’abordatge de la pandèmia en col·laboració amb les entitats del territori i la complicitat de la ciutadania.
Les dones, més afectades
La llarga durada de la pandèmia, que va esclatar el març del 2020, ha cronificat les desigualtats: la renda mitjana tant a la capital catalana com a l’àrea metropolitana va caure al voltant d’un 7% durant l’any passat i ha agreujat la desigualtat. La crisi que encara perdura està afectant especialment les dones, que en aquest moment són el 70% de les persones que demanen ajuda als serveis socials, i les persones en situació irregular, que sovint no tenen accés a aquest tipus de recursos. A més a més, les perspectives de futur no són gens esperançadores per a les dones, si tenim en compte l’augment de la precarietat laboral que va suposar la crisi del 2008 per a aquest col·lectiu.
La pandèmia també ha agreujat la crisi de cures que ja patia la nostra societat. Aquesta situació excepcional ha demostrat que les necessitats de cures de la població no estan cobertes, i que necessitem formes de garantir el dret a les cures que no passin per carregar les dones de més responsabilitat. De fet, aquesta crisi ha evidenciat més que mai que les dones assumeixen la gran majoria de les feines, tant a la llar com a la feina. Sovint ho fan en condicions d’extrema precarietat i, en el cas concret de les treballadores de la llar, en molts casos sense els drets laborals mínims.