La crisi sanitària i social generada per la pandèmia ha fet sortir a la llum tota una sèrie de situacions d’exclusió i desigualtat, que potser abans havien quedat emmascarades. El confinament, no obstant, va ser una barrera massa alta per superar per moltes famílies, especialment per aquelles que tenen fills a càrrec i es troben en una situació de vulnerabilitat que compromet la seva educació i, amb ella, el seu futur.
Moltes iniciatives per acompanyar els menors ja han demostrat el seu èxit
Per això, l’atenció a la infància és un dels punts clau del Programa d’Actuació Municipal de Resposta a la Pandèmia de l’Ajuntament de Barcelona, que contempla tota una sèrie d’accions per reforçar el suport que es brinda a aquelles famílies amb menors a càrrec que es troben en risc d’exclusió. Entre les diferents accions que s’han tornat a posar en marxa durant aquest 2021 en destaquen dues que ja havien demostrat la seva eficàcia: una d’econòmica i una altra d’educativa. En el primer cas, el 2021 s’han tornat a convocar les ajudes per a famílies en situació de vulnerabilitat amb menors de 0 a 16 anys, pensades per cobrir les seves necessitats bàsiques i amb un pressupost global que ronda els 15 milions d’euros. Es tracta d’una aportació mensual de 100 euros en el cas d’un fill, 175 per a famílies amb dos i 50 euros més a partir del tercer fill. Tot plegat vehiculat a través de la targeta Barcelona Solidària, de tal manera que les famílies en poden fer ús de la manera que considerin més convenient i sense necessitat d’acudir als Serveis Socials.
En aquest sentit, són les famílies les que decideixen com fer ús d’aquesta quantitat: alimentació, equipament, activitats extraescolars o fins i tot per a despeses mèdiques. «Aquestes ajudes es van convocar per primera vegada el 2015 i s’ha pogut demostrar que es tracta d’un mètode molt efectiu perquè es produeixi un benefici directe del menor, trencant a més amb els estigmes de la família», assegura Noemí Peral, directora de l’Oficina de Prestacions Social i Econòmiques de l’Ajuntament de Barcelona. En les diverses convocatòries –a finals de desembre acaba la del 2021– s’ha aconseguit arribar a entre 10.000 i 12.000 famílies, cosa que suposa entre 17.000 i 20.000 menors de 0 a 16 anys.
Horari extraescolar
En l’àmbit educatiu, es va detectar que algunes desigualtats s’havien agreujat durant el confinament, especialment les referents a aquell alumnat amb dificultats per practicar a casa les llengües vehiculars que s’usen a l’escola, sobretot el català. Per això, l’ajuntament va decidir posar en marxa a través del Pla de Barris el projecte Serveis de reforç de competències en l’àmbit lingüístic per a la infància en situació de vulnerabilitat, conjuntament amb la Direcció de Cultura i Educació als Barris de l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci Educació Barcelona. Segons els estudis, més de 19.000 alumnes es troben en situació d’alta vulnerabilitat i aquests van ser, precisament, els que van patir una desconnexió més gran durant el confinament. En especial perquè molts procedeixen de famílies d’origen estranger que no dominen les llengües vehiculars de l’escola i no els poden brindar el suport necessari. Un aspecte que té encara més rellevància si es té en compte que és en l’etapa infantil quan s’estableixen les bases per a l’expressió oral en català i que aquesta és determinant per al desenvolupament educatiu.
És per això que s’estan desenvolupant accions tangibles per contribuir de manera directa a la reducció d’aquestes desigualtats, com el projecte Menjallibres, que ja es va desenvolupar amb èxit el 2018 i que ha tornat aquest 2021 amb pràcticament «el 90% de les places cobertes», tal com remarca Josefina Pidelaserra, coordinadora de l’àmbit social del Pla de Barris. «Es tracta de dues sessions a la setmana per a nens i nenes de segon i tercer de Primària (amb berenar inclòs), que tenen com a objectiu fomentar la lectura i, a partir d’ella, reforçar l’expressió oral i l’aprenentatge», afegeix. Tot plegat des d’un vessant lúdic i facilitant-hi la implicació de les famílies.