Laura Pérez Castaño

Estem vivint una època de crisis múltiples cada vegada més interconnectades. La pandèmia de la Covid-19 ens ha castigat quan encara els efectes del crac financer del 2008 estan molt presents. De forma simultània, els efectes de la crisi climàtica ja són evidents i amenacen especialment les persones i regions amb una situació més precària. Davant d’aquest escenari de crisis enllaçades hi ha dues respostes possibles: el “campi qui pugui” –l’individualisme neoliberal, el tancament sobre nosaltres mateixes– o tot al contrari, reforçar els llaços comunitaris i construir models de ciutat més cuidadores que protegeixen els drets de totes les persones. La paraula grega crisi ve de decisió. Una crisi és un moment d’inflexió, on hi ha canvis que demanen decisions. A Barcelona hem optat per la sortida comunitària, per ser cada vegada més una ciutat cuidadora que busca noves fórmules per no deixar ningú enrere en els moments més complicats. Per això, som la capital de l’estat amb més inversió social i fa anys que impulsem des de l’ajuntament polítiques transformadores i innovadores, amb l’objectiu de lluitar contra les desigualtats i protegir els drets socials de totes les veïnes i veïns.

Són molts els reptes que assumim, no sempre amb les competències i recursos per afrontar-los. L’emergència habitacional és un dels principals. Des de l’Ajuntament de Barcelona hem creat serveis innovadors com la unitat antidesnonaments SIPHO i els Punts d’Assessorament Energètic (PAE). La SIPHO ha fet de mediadora en més de 10.000 desnonaments i els PAE han parat més de 50.000 talls de subministrament des de la seva creació. També estem fent més habitatge públic que mai, amb projectes de construcció industrialitzada i sostenible. En l’àmbit de la salut, Barcelona és pionera a arribar allà on no arriba el sistema sanitari: en la salut bucodental i emocional, amb el dentista municipal i programes de salut mental com el Konsulta’m. La crisi de cures que pateix la nostra societat també s’ha visibilitzat durant la pandèmia. Les dones segueixen assumint la majoria de feines de cures i sovint ho fan en condicions molt precàries. Per cuidar les que cuiden, a Barcelona comptem amb projectes com Temps per a tu, que permet gaudir d’un temps de descans a persones que cuiden persones amb discapacitat, un dels col·lectius més afectat per les crisis econòmiques. També hem creat un servei de cangur municipal que està permetent a moltes dones –sobretot monomarentals– tenir més temps lliure i compatibilitzar la cura dels seus fills amb altres activitats. Els drets de la infància estan clarament al centre de les nostres polítiques perquè la pobresa infantil afecta una de cada tres nenes i nens al nostre país, cosa que hipoteca el seu futur i el de tota la societat. Per això, al suport econòmic del Fons d’Infància 0-16 hi afegim projectes específics com Connectem BCN, que busca reduir la bretxa digital o la garantia de l’educació en l’àmbit extraescolar.

Totes aquestes qüestions estan travessades per greus diferències de gènere, que exigeixen polítiques socials feministes. Un bon exemple és l’aposta ferma de l’ajuntament per oferir oportunitats laborals en l’àmbit tecnològic a dones en situació de precarietat o el programa Dones Amunt, que promou una intervenció social feminista i de generació de xarxa comunitària. Estem molt orgulloses que Barcelona sigui referent en inversió social i en polítiques socials innovadores, però també som conscients dels límits de l’administració pública. Per fer front a tots els reptes socials, per construir la ciutat cuidadora que volem, necessitem una ciutadania activa, organitzada i compromesa. I aquest és un dels grans tresors de Barcelona, un teixit veïnal i associatiu molt actiu, que para desnonaments, ajuda les veïnes més grans o recolza els veïns que, per estar en situació irregular, pateixen una violació sistemàtica dels seus drets.

L’ajuntament ha de ser un actor que promogui aquesta vitalitat comunitària, com ho fem amb projectes com el programa de mentoria per als joves migrants, Alimenta o Vila Veïna, una de les grans apostes municipals per organitzar les cures des de la proximitat i amb perspectiva feminista. Davant les múltiples crisis que ens afecten, el replegament i l’individualisme no seran mai la solució. Juntes som més fortes i a Barcelona ho estem demostrant.