Elena Sala:
DIRECTORA DEL CENTRE RESIDENCIAL LA VIOLETA
El Centre Residencial La Violeta ofereix una oportunitat de recuperació i reinserció per a dones
El Centre Residencial d’Inclusió (CRI) La Violeta va obrir les seves portes el maig passat al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Equipament municipal exclusiu per a dones sense llar, vol ser una peça clau en la reconducció i enfortiment de les seves vides. És la llar actual de 18 usuàries, la meitat de les quals ja treballen. Elena Sala dirigeix el centre.
Es faciliten recursos perquè les usuàries recuperin la seva autonomia personal
¿Què caracteritza el centre?
És un recurs preventiu per a dones sense llar, concebut per frenar el seu deteriorament de la relació personal, social i relacional a causa de la situació de vulnerabilitat en què es troben mentre estan en situació de “sensellarisme ocult”. No és un recurs d’emergència, per la necessitat d’un recurs residencial, que també, sinó per iniciar un recorregut, una oportunitat de recuperació i reinserció sociolaboral. En ell, les dones poden aturar-se a pensar què volen, quin projecte vital desitgen iniciar, i fer-lo començar a caminar per aconseguir-ho. Disposen d’habitacions individuals amb bany propi, espais comuns i espais de gestió col·lectiva, on són protagonistes.
¿Què motiva aquesta mirada diferent del sensellarisme femení?
Una dona al carrer de forma cronificada arriba a estar molt més vulnerabilitzada i té molt pitjor pronòstic. Per raons de gènere, tenim més capacitat de mobilitzar recursos personals, organitzar-nos en format tribu i ens adaptem millor a la precarietat, disposades a aguantar situacions molt crítiques per evitar perdre el sostre.
¿Quins efectes té aquesta manera de ‘sobreviure’?
S’endarrereix l’arribada al carrer, però en el marc d’aquestes estratègies femenines de supervivència s’acaben produint successos com la violència masclista, que s’ha de poder detectar. Es pot trigar fins a cinc anys a visibilitzar aquesta realitat. Que no estiguin al carrer fa que no es vegin tant, i un sostre i quatre parets no són una llar. Al carrer, les dones són minoria, però viuen altres situacions de sensellarisme ocult i altres situacions prèvies pitjors, com l’intercanvi de serveis a canvi d’un sostre. És important posar el focus aquí des d’una mirada preventiva. El patriarcat i la falta de vivenda estan a la base.