Els mitjans espanyols vam publicar més de 39.000 notícies sobre infància i adolescència el 2025
Un informe d’Aldeas Infantiles SOS assenyala que millora l'ús de les imatges i el respecte a la privadesa, però els estereotips i l'escassa presència de la veu dels nens, nenes i adolescents segueixen sent assignatures pendents.
La infància ocupa cada cop més espai als mitjans de comunicació, però no sempre rep l'atenció que necessita ni el tractament que mereix. Els nens i adolescents protagonitzen notícies sobre assetjament escolar, salut mental, migració, violència o noves tecnologies.
Tot i això, darrere dels titulars i les estadístiques hi ha realitats complexes que sovint queden relegades a un segon pla. I, de vegades, les paraules i les imatges utilitzades per explicar aquestes històries poden arribar a reforçar els prejudicis que haurien d'ajudar a combatre.
Aquesta és una de les conclusions principals de l'informe ‘La infància vulnerable als mitjans de comunicació’, elaborat per Aldeas Infantiles SOS, en col·laboració amb la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) i el Consell General de l'Advocacia Espanyola. L'estudi, que arriba a la seva onzena edició, analitza com la premsa espanyola va abordar durant el 2025 les informacions relacionades amb la infància i l'adolescència, especialment aquelles que afecten els que es troben en situacions de més vulnerabilitat. Les dades reflecteixen que durant l'any passat es van publicar 39.162 notícies sobre infància i adolescència, 8.370 més que el 2024. Tot i això, l'augment de la visibilitat no s'ha traduït en tots els casos en una millora de la qualitat informativa ja que la puntuació mitjana de les 100 notícies seleccionades per a una anàlisi detallada ha baixat de 3,89 a 3,65 punts sobre cinc.
Tot i que el 73% dels continguts examinats va rebre una valoració positiva o neutra, el 27% restant va presentar un tractament negatiu. Un percentatge que evidencia que encara queda camí per recórrer per garantir una comunicació respectuosa amb els drets de la infància.
La pobresa infantil, una realitat invisible
Una de les dades més reveladores de l'estudi té a veure amb allò del que gairebé no es parla. Mentre que més del 28% dels nens a Espanya viu en situació de pobresa, només el 2% de les notícies sobre infància publicades el 2025 van abordar qüestions relacionades amb la pobresa, l'exclusió social o la necessitat de tornar a començar.
Aquesta diferència entre la dimensió del problema i la seva presència informativa posa de manifest una de les grans assignatures pendents del periodisme social. La pobresa infantil no es limita a la falta de recursos econòmics. Les conseqüències es poden estendre a l'alimentació, l'habitatge, l'educació, les oportunitats de desenvolupament i el benestar emocional. Créixer en un entorn marcat per les dificultats materials pot condicionar les possibilitats de futur i aprofundir en desigualtats que comencen molt abans d'assolir l'edat adulta.
Tot i això, la pobresa infantil continua ocupant un espai reduït a l'agenda mediàtica. Aldeas Infantiles SOS insisteix en la necessitat d'ampliar el focus i explicar les circumstàncies que envolten aquests nens i les seves famílies. Visibilitzar les dificultats, analitzar-ne les causes i abordar les possibles solucions resulta fonamental perquè una realitat que afecta una part important de la població infantil no quedi oculta.
Les paraules també poden estigmatitzar
El llenguatge és un altre dels grans reptes identificats per l'informe. Dels sis criteris avaluats, el relatiu a l'eliminació d'estereotips és el que registra un retrocés més gran: la seva puntuació passa de 4,03 punts el 2024 a 3,33 el 2025. L'estudi crida l'atenció sobre l'ús habitual del terme «menor» per parlar de nens i adolescents migrants, tutelats o en conflicte amb la llei, contextos més positius. Aquesta distinció, aparentment lingüística, pot acabar construint dues imatges diferents de la infància: una associada a la protecció i una altra vinculada al conflicte, la sospita o la inseguretat. Les informacions relacionades amb la migració i els esdeveniments figuren entre les que reben pitjors valoracions. De vegades, la utilització d'expressions alarmistes, la falta de context o la generalització de comportaments individuals contribueixen a reforçar estigmes per als nens, les nenes i els adolescents més vulnerables.
Com a avenç, l'informe destaca que l'ús de l'acrònim «mena», associat a connotacions estigmatitzants, és cada cop menys freqüent. Tot i això, recorda que informar amb rigor exigeix anar més enllà de les etiquetes i explicar les circumstàncies personals i socials dels que protagonitzen les notícies.
Acolliment familiar i residencial
L’onzena edició de l'estudi dedica una atenció especial al tractament informatiu de l'acolliment familiar i residencial. Per això, analitza 20 notícies publicades durant el 2025 sobre nens i adolescents que han perdut la cura parental. Mentre que les informacions sobre acolliment familiar solen adoptar un to proper, humà i positiu, les relacionades amb l'acolliment residencial apareixen amb més freqüència vinculades a conflictes, problemes de convivència o esdeveniments negatius.
L'informe adverteix que aquesta diferència pot generar una percepció distorsionada de la realitat dels infants que creixen dins del sistema de protecció. També assenyala la confusió que provoca utilitzar indistintament expressions com “centres de menors” per referir-se tant a recursos d'acolliment residencial com a centres destinats a adolescents en conflicte amb la llei. Es tracta de realitats diferents que responen a necessitats i circumstàncies diferents.
Un altre aspecte preocupant és el tractament desigual de la infància espanyola i la migrant. Mentre que les històries dels primers solen destacar experiències de superació, èxits personals o propostes de millora, les notícies sobre nens i adolescents migrants apareixen més sovint relacionades amb situacions d'inseguretat i conflicte.
Davant d'aquesta tendència, Aldeas Infantiles SOS reivindica la importància de mostrar també les capacitats, els projectes i les aspiracions dels que creixen en el sistema de protecció. Històries com la de joves que han aconseguit destacar acadèmicament després de passar per centres d’acollida o que han trobat estabilitat gràcies a l’acompanyament d’una família permeten oferir una visió més completa i allunyada dels prejudicis.
Protegir la seva imatge a l'entorn digital
Un dels avenços positius més destacats d'aquesta edició es troba en la protecció de la privadesa i en la utilització d'imatges respectuoses amb els drets de la infància. El 75% de les notícies analitzades obté una valoració de «bé» o «molt bé» en matèria de privadesa, mentre que el 69% assoleix aquestes qualificacions en l'ús de fotografies i recursos gràfics, deu punts percentuals més que el 2024.
Aquesta evolució adquireix una importància especial en un context digital en què les imatges i les dades personals poden quedar accessibles durant anys. La publicació d'una fotografia, un nom o determinats detalls familiars pot permetre identificar un nen fins i tot quan la cara no apareix directament. I les conseqüències d'aquesta exposició es poden prolongar molt més enllà del moment en què es publica la notícia.
El desafiament consisteix a trobar un equilibri entre el dret de la societat a estar informada i la necessitat de protegir la intimitat, la dignitat i el benestar dels protagonistes.
Una altra de les grans reivindicacions de l'informe és la necessitat d'incorporar les opinions i les experiències dels infants i adolescents. Tot i que protagonitzen milers de notícies, les seves veus continuen ocupant un lloc secundari davant de les declaracions de referents adults com, per exemple, experts en la matèria.
L'estudi reconeix avenços en el tractament de qüestions com l'assetjament escolar, la salut mental i les noves tecnologies. Cada cop són més freqüents les informacions que incorporen anàlisis especialitzades, explicacions sobre els factors de risc i recomanacions preventives. Tot i això, escoltar directament els qui viuen aquestes situacions continua sent una pràctica insuficient. Donar-los veu implica també reconèixer la seva capacitat per expressar opinions, identificar necessitats, plantejar solucions i participar en les qüestions que afecten les seves vides.
Per a Aldeas Infantiles SOS, aquesta participació és essencial per avançar cap a un periodisme que presenti la infància com a subjecte actiu dels seus drets.
Més enllà dels titulars
Des de la seva arribada a Espanya el 1967, Aldeas Infantiles SOS treballa amb nens, joves i famílies en situació de vulnerabilitat. La seva tasca abraça l'enfortiment de les famílies per prevenir situacions de desprotecció, la cura dels qui han perdut el suport parental i l'acompanyament dels joves en el camí cap a l'autonomia. Aquesta experiència en la protecció de la infància és el punt de partida d'un informe que no pretén avaluar el treball periodístic, sinó oferir eines útils i pràctiques per ajudar a millorar-lo. Perquè els mitjans de comunicació no només reflecteixen la realitat: també contribueixen a construir la imatge que la societat en té. L'elecció d'un titular, una fotografia o una paraula pot afavorir la comprensió d'una problemàtica o, en canvi, alimentar prejudicis difícils de superar. El repte, per tant, no consisteix simplement a publicar més notícies sobre nens i adolescents. Consisteix a explicar millor les seves històries, explicar les desigualtats que condicionen les seves vides i oferir espai a les seves pròpies veus.
La infància vulnerable necessita visibilitat, però també respecte, context i oportunitats per ser escoltada. Perquè darrere de cada xifra hi ha nens i adolescents la identitat dels quals no hauria de quedar definida per les dificultats que passen. I perquè la manera de parlar-ne també influeix en la manera com la societat els mira, els comprèn i els protegeix.