En un sorprenent debat, sis figures de referència del món sanitari analitzen l’objectiu de descarbonitzar el sector i alguns dels fronts principals: cada tractament de diàlisi, per exemple, presenta un impacte ambiental equivalent al d’un automòbil.
En un sorprenent debat, sis figures de referència del món sanitari analitzen l’objectiu de descarbonitzar el sector i alguns dels fronts principals: cada tractament de diàlisi, per exemple, presenta un impacte ambiental equivalent al d’un automòbil.
En l’icònic espai d’esdeveniments Bertelsmann de Madrid, va tenir lloc el passat 30 de gener la trobada Impacte ambiental de la Malaltia Renal Crònica (MRC) a Espanya. I va ser un debat d’altura. A partir d’una patologia molt concreta, però amb grans repercussions ambientals i econòmiques, sis figures de referència del món sanitari van oferir una visió panoràmica i de futur de com el sector pot continuar reduint la petjada de carboni, perquè la salut del planeta i de les persones està estretament relacionada i el canvi climàtic planteja un desafiament majúscul.
Coorganitzat per l’empresa farmacèutica AstraZeneca, la Federació Nacional ALCER, d’Associacions de Lluita Contra les Malalties del Ronyó, i el grup de comunicació Prensa Ibérica, i conduït per la periodista i directora de Branded Content, Atala Martín, el simposi va oferir dades molt cridaneres. Una sola sessió d’hemodiàlisi, per exemple, genera 4,26 quilograms de CO2, com un automòbil de mida mitjana després de 30 quilòmetres de recorregut. I la petjada total de l’MRC a Espanya supera els 162 milions de quilograms, cosa que equival al consum energètic de més de 44.000 llars al cap d’un any.
L’estudi ‘Descarbonització de les vies d’atenció de l’MRC a Espanya’, elaborat per AstraZeneca i ALCER, que ha servit de punt de partida per a la celebració d’aquesta trobada, assenyala que, amb les accions adequades, les emissions del sector sanitari es podrien reduir fins en un 64%. I una de les claus està en la prevenció.
«L’MRC és una malaltia silenciosa que no només desafia els sistemes sanitaris, sinó que també té un impacte directe en el nostre medi ambient, perquè fa un ús intensiu de recursos, energia i aigua,» va assegurar Alba Ancochea, responsable de Sostenibilitat i SHE a AstraZeneca España.
“El canvi climàtic s'emporta per davant 20 vegades més persones que tots els conflictes bèl·lics units”
«El sistema sanitari genera entorn del 5% de les emissions mundials», va assenyalar en la mateixa línia Fernando Valladares, professor d’investigació del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i doctor en Ciències Biològiques. «Fa temps que ja s’està auditant la sanitat, calculant la petjada de carboni d’un hospital o dels tractaments de malalties cròniques, com l’MRC, que presenta consums impressionants i s’emporta per si sola el 4% del pressupost sanitari. En canvi, a la prevenció, que podria reduir tant el nombre de pacients com de tractaments, només se li dedica l’1%», va abundar l’investigador del CSIC.
Valladares va posar en relleu a més la incidència més gran que el clima pot tenir a partir d’ara sobre la nostra salut i com pot agreujar la problemàtica associada a l’MRC. «El canvi climàtic es carrega 20 vegades més persones que tots els conflictes bèl·lics units. Durant els últims 20 anys hem tingut unes quantes fuetades climàtiques, que han provocat, entre altres coses, onades de calor, sequeres i morts. ¿Què hem après? Sembla que poc. La involució actual dels EUA quant a les seves polítiques climàtiques, és l’últim exemple, igual com la pèrdua de rellevància d’organitzacions com l’ONU, a la qual he acudit en diverses ocasions. A Europa tampoc ens en deslliurem i, per exemple, s’acaba de donar una moratòria de 10 anys al glifosat, un herbicida habitual en agricultura que se sap que és cancerigen», va continuar exposant. «La diàlisi consumeix grans quantitats d’aigua, i el canvi climàtic no ens ajudarà», va esmentar a tall de resum.
“L'OMS ja reconeix que el canvi climàtic serà la principal causa d'empitjorament de salut en el segle XXI”
Héctor Tejero, responsable de Salut i Canvi Climàtic al Gabinet del Ministeri de Sanitat, va plantejar una visió similar. «L’OMS ja reconeix que el canvi climàtic serà la principal causa d’empitjorament de salut al segle XXI. Al Ministeri considerem que els sistemes sanitaris tenen una especial responsabilitat moral per descarbonitzar-se. Però alhora, presenten un altíssim valor social, raó per la qual la descarbonització ha de ser més acurada i no afectar mai el pacient».
Tejero va seguir la seva exposició aproximant-se al cas concret de la Malaltia Renal Crònica. «Per reduir la petjada de l’MRC, les claus són la prevenció i l’atenció primària. Adquirir hàbits més saludables [tabac, sedentarisme, alimentació...] podria reduir el nombre de pacients i, al seu torn, millorar la sostenibilitat de tota la cadena d’atenció. I, quan sigui possible, passar de la diàlisi hospitalària a la domiciliària, perquè s’evita el desplaçament d’una ambulància, que és una de les fonts d’emissions més grans associada. També s’està treballant ja en els centres hospitalaris i en els equips, per millorar la seva eficiència».
“Els metges, al meu entendre, tenim molt per fer, especialment informar millor. Caldria difondre la idea de la importància de la prevenció, perquè no hi ha diàlisi més sostenible que la que no es fa.”
Emilio Sánchez, president de la Societat Espanyola de Nefrologia (SEN), va oferir nous prismes de la situació. «Els metges, segons la meva opinió, tenim molt per fer, especialment informar millor. Caldria difondre la idea de la importància de la prevenció, perquè no hi ha diàlisi més sostenible que la que no es fa. A més a més, el diagnòstic precoç també és important, perquè si diagnostiquem aviat, podrem tractar aviat. I la prova costa només 90 cèntims. Hi ha estudis que assenyalen que, si el tractament comença en el moment adequat, el començament de la diàlisi pot retardar-se fins a 27 anys. I no és un avenç menor, perquè com ja s’ha citat consumeix el 4% del pressupost, i això que amb prou feines afecta 40.000 persones dels 48 milions de som».
El president de la SEN va lligar també l’evolució de l’MRC amb el clima. «SI la diàlisi és inevitable, convindria apostar per diàlisi peritoneal, perquè resulta molt més sostenible i assequible que l’hemodiàlisi: consumeix un 80% menys aigua, i Espanya és un país en risc de desertificació. Finalment, crec que el trasplantament és la millor solució en tots els pacients compatibles, i Espanya n’és líder mundial».
“Els trasplantaments són una bona solució. I acaba de publicar-se una llei que millora la situació i la protecció dels donants en vida”
La intervenció de Juan Carlos Julián, director general de la Federació Nacional ALCER, va permetre entreveure el que la malaltia sol suposar per als pacients. «Els trasplantaments són una bona solució. I acaba de publicar-se una llei que millora la situació i la protecció dels donants en vida. Però si no fos possible, el millor seria la diàlisi domiciliària, hi estem completament d’acord. No obstant, hi ha altres punts a tenir en compte, com per exemple que gairebé el 80% de persones diagnosticades però que encara no han començat la diàlisi, continuen treballant; en canvi, una vegada iniciat el tractament, la ràtio cau al 30%. Per contra, amb diàlisi domiciliària, més del 50% continua treballant i això és un canvi molt important».
El director de la Federació Nacional ALCER va comentar també un cas d’èxit de la col·laboració publicoprivada. «Actualment treballem en un projecte europeu finançant amb fons Horizon per a la millora de l’MRC en el qual participem tots els agents d’aquesta taula. I, just aquest matí, hem celebrat un ‘workshop’ en el qual hem analitzat com el clima pot empitjorar les conseqüències».
“La salut digital és un altre avanç, perquè la connectivitat entre el domicili del pacient i l'ambulatori, o el nefròleg, evita desplaçaments i permet realitzar un seguiment eficaç”
Per la seva part, Carmen Aláez, secretària general de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN), va posar el focus en els equips de tractament i en com poden ajudar a millorar la problemàtica associada a les patologies renals. «Les empreses del sector de nefrologia estan molt compromeses amb la sostenibilitat, amb l’eficiència de tots aquests tractaments. S’innova contínuament. Primer, amb sostenibilitat en la producció, elegint materials que siguin més sostenibles, reciclables... per reduir la petjada de fabricació. Després, innoven també en els tractaments, millorant els equips perquè tinguin un menor consum d’aigua i energia, i generin així mateix menor quantitat de residus. És el concepte de la green dialysis, com l’anestèsia verda amb què esteu treballant a l’Observatori de Salut».
Aláez va esmentar també les aportacions de la connectivitat. «La salut digital és un altre avenç, perquè la connectivitat entre el domicili del pacient i l’ambulatori, o el nefròleg, evita desplaçaments i permet realitzar un seguiment eficaç. També s’estan aplicant solucions més eficients en el transport d’última milla, contractant empreses que contaminen molt menys».
“La malaltia renal crònica és una malaltia silenciosa que no sols desafia als sistemes sanitaris, sinó que també té un impacte directe en el nostre medi ambient, perquè fa un ús intensiu de recursos, energia i aigua.”
L’executiva d’AstraZeneca, que va tancar la vetllada, va assenyalar així mateix que «a AstraZeneca no ens conformem a desenvolupar la nostra activitat de forma responsable, volem ser part activa del canvi per garantir un futur saludable i sostenible per a les generacions venidores. I per això defensem que cal apostar per solucions que prioritzin tant la salut del pacient com els costos i la protecció de l’entorn. L’esforç ha de ser col·lectiu, combinant ciència, política i societat, i així es podrà arribar a la retallada d’emissions del 64% que mostra l’estudi. Vull donar també les gràcies a l’Hospital La Paz, representat avui aquí per Ángel Abad, que també ha col·laborat directament en l’anàlisi, i a l’Hospital Son Espases de Mallorca».