Com és la teva relació amb els diners, més enllà de quants en tens?
La riquesa no depèn només d’una xifra. També té a veure amb la tranquil·litat per mirar cap al futur, la llibertat per triar i la capacitat de posar el patrimoni al servei de la vida que volem gaudir
Hi ha preguntes sobre els diners que són fàcils de respondre: quant ingressem, quant gastem, quant hem estalviat o, fins i tot, quant val el nostre patrimoni. Però n’hi ha una altra de força més difícil: quin tipus de relació tenim amb aquests diners?
La realitat és que depèn. Per exemple, dues persones amb una situació econòmica similar poden viure-la de maneres completament diferents. Per a una, els diners poden significar tranquil·litat i capacitat d’elecció. Per a l’altra, en canvi, es converteixen en una font de preocupacions, amb el dilema entre protegir el que s’ha aconseguit i el desgast quotidià de l’estalvi. Potser, per aquesta raó, parlar de riquesa implica mirar més enllà de les xifres: passar del quant al per a què destinem, en realitat, els diners.
Durant bona part de la nostra vida, els diners estan associats a objectius concrets: per exemple, independitzar-nos, comprar una casa, formar una família, desenvolupar una carrera professional o, simplement, estalviar. Però amb el temps aquestes preguntes canvien: “Vull continuar treballant al mateix ritme durant els pròxims deu anys?”, “Estic preparat per jubilar-me com m’agradaria?”, “Puc ajudar els meus fills sense comprometre el meu futur?”, “Què vull fer amb el que he construït?”.
“La veritable qüestió mai no ha estat quant patrimoni es té, sinó per a què es vol”
- Santiago Satrústegui, president d’Abante.
“És aleshores quan la pregunta deixa de ser 'quant tinc' i es converteix en per a 'què ho tinc'”. Ho expressa així Santiago Satrústegui, president d’Abante: “La veritable qüestió mai no ha estat quant patrimoni es té, sinó per a què es vol”.
Aquesta idea es reflecteix en la manera com companyies com Abante entenen l’assessorament financer. És entendre el patrimoni no com un fi en si mateix, sinó com una eina potent per ajudar cada persona a construir el seu propi projecte de vida.
Tenir més no sempre significa viure amb més tranquil·litat
“Hi ha la creença que, a mesura que augmenta el nostre patrimoni, es dilueixen les preocupacions”. Però no sempre és així. Ens assalten la por de perdre el que hem aconseguit, els dubtes a l’hora de prendre decisions o la sensació de no saber si s’està fent el que és correcte.
Així doncs, una relació sana amb els diners no consisteix només a acumular-ne més, sinó a entendre què necessitem que facin per nosaltres. Per exemple, per a algunes persones això implica sentir-se més segures davant d’un contratemps. Per a d’altres, en canvi, són un mitjà per disposar de més temps, emprendre, ajudar la família, preparar la jubilació o deixar un llegat. No existeix, per tant, una única definició de riquesa perquè tampoc no existeix una única manera de viure bé.
Les decisions financeres són també decisions vitals
Aquesta és precisament una de les idees sobre les quals Abante ha construït la seva manera de treballar durant els seus 25 anys de trajectòria. Abans de parlar de productes, inversions o rendibilitat, el punt de partida ha de ser un altre: escoltar i entendre què vols aconseguir, què et preocupa, què vols protegir i quines decisions tens al davant.
A partir d’aquí, l’objectiu és redefinir el patrimoni perquè acompanyi aquest projecte de vida… i no a l’inrevés. Preparar una jubilació no consisteix només a assolir una xifra. També significa poder decidir quan deixar de treballar i com volem viure aquesta etapa.
Ajudar els fills no consisteix únicament a transferir patrimoni, sinó a fer-ho sense comprometre la nostra pròpia seguretat. En aquest sentit, planificar una successió no és només repartir béns: també implica decidir què volem deixar i com volem fer-ho.
Les decisions financeres són sovint decisions sobre el temps, la família i el futur. Potser per aquests motius la veritable riquesa no comença quan s’assoleix una determinada xifra, sinó quan es té clar quina vida es vol construir i es disposa d’un pla per aconseguir-ho.