Parlamento de Imma Monsó en el almuerzo de Sant Jordi 2022

Avui és el dia dels llibres al carrer. Dels "llibres en general" i no puc oblidar que soc d'una generació on els llibres, tots, eren l'única porta al món dels somnis, al món del coneixement, al món de l'entreteniment... Però sospito que no m'han convidat per parlar de "llibres-en-general" sinó de Literatura. Així és que us deixaré anar un grapat de desitjos que parlen de la Literatura, la que relata històries de Ficció suposadament amb imaginació, suposadament amb alguna exigència i suposadament posant-hi l'ànima.

La literatura que vull, n'és el títol.

Vull una literatura subtil. Transgressora sense que es noti, que treballi sense estridències i sense presses Una que no se sotmeti a les modes hegemòniques, a les tendències chic, a la provocació gratuïta. Una on puguis dir que l'emperador va despullat sense que l'endemà hagis de ser trending topic. Aquesta és la literatura que vull.

Vull una literatura adulta. I si és literatura infantil, també la vull adulta: aspra, lúcida, distant como una mare desnaturalitzada. Una literatura que no ens amanyagui, que no ens afalagui, que no ens tracti com criatures de bolquers, que ens permeti madurar. Vull una literatura madura.

Vull una literatura que no parli en nom de ningú. Que no doni veu a una dona com a representant de les dones, ni a un trans com a representant dels trans, ni a un negre com a representant dels negres, que la Literatura no és l'ONU, ni una Seu parlamentària ni un Consell de Ministres (cada cosa al seu lloc).

Vull una literatura on les pàgines escrites passin molt per davant dels autors que les han escrit. Una literatura resistent a la barbàrie metonímica d'agafar la part del tot, a ideas esgarrifoses com la d'una proposta recent de boicotejar Dostoievsky (en el seu temps deportat a Sibèria) perquè és rus, com si un rus per ser rus hagués de pagar per altres monstres russos miserables, com si un home per ser home hagués de pagar totes les atrocitats que han comès els del seu sexe. Vull una literatura verge de censura. Sense les mutilacions que practicava el franquisme Sense les que ara practica la "correcció política" dels nous talibans.

Vull una literatura mestissa, insubordinada, sense etiquetes, que no parli en nom de cap "nosaltres", una literatura que sigui només i no gens menys "Literatura", que només parli en representació d'una experiència subjectiva i única. Perquè només des de l'exili interior es pot escriure: vull una literatura de l'exili. Una literatura d'Apàtrides.

Una que pugui ser traduïda a mil idiomes sense perdre ni un borrall d'allò que es llegeix entrelínies. No és fàcil, però els bons traductors fan miracles que, malauradament, es tenen poc en compte. Aquesta és la Literatura que vull. Que es tingui molt més en compte als traductors, això també ho vull.

Vull una literatura feta per gent que ha llegit molt. És molt demanar que qui vol escriure hagi llegit molts anys i moltes hores, perquè així no se'ns doni a llegir novetats que no ho són? De la mateixa manera que demanem que un pilot tingui moltes hores de vol o que el que fa vins hagi tastat mil vins abans de fer-ne un, és lícit, penso, demanar una literatura feta per gent que ha llegit molt.

Vull una literatura que sigui resistent i rellegible, que fugi de l'originalitat però que cada vegada que m'hi atansi sigui nova i sigui viva. Que quan m'hi atansi dintre de 5 anys encara em parli, que quan m'hi atansi dintre de 15 anys em parli també i em parli diferent perquè jo, lectora, ja no seré la mateixa. Vull una literatura que, que quieta i aparentment inert al seu prestatge, sigui capaç de cobrar vida quan me l'apropio de nou. Una literatura intempestiva, aquesta és la literatura que vull.

Vull una literatura que es resisteixi tant com pugui a ser interpretada en clau política, a ser reduïda a consignes ideológiques. Si és resisteix (com és natural la literatura només pot fer Resistència Passiva), quan els lectors intoxicats per les falses interpretacions sobre el llibre (que acostumen a ser aquells que no l'han llegit) decideixin obrir-lo, se sorprendran en adonar-se que allà només hi ha literatura.

Sí... Vull una literatura ben Inútil, que no pretengui curar, encara que de vegades curi, que no pretengui acompanyar, encara que de vegades acompanyi, que no pretengui provocar, encara que de vegades 

provoqui... Una que no faci pedagogia, encara que de tant en tant ens ensenyi alguna cosa. Una que no es prengui a si mateixa per una còpia de la realitat millorada, una que no respongui, que només pregunti. Una que no confongui els possibles lectors, que no els enganyi. Aquesta és la literatura que vull.

Vull una literatura incòmoda. Que, com a lectora, em faci ballar el cap. Que m'inqueti quan busco ajuda, que m'esgarrapi quan busco companyia, una capaç de dibuixar-me un somriure sinistre, de provocar-me una riallada, de, si m'adormo massa, fotre'm un mastegot.

Vull una literatura que mai no es comprometi, que tot ho vegi i tot ho comprengui, que estimi tots els personatges. Els lectors, si ens ve de gust, ja decidirem qui salvem, qui condemnem, de qui ens enamorem o de qui no.

Vull una literatura amb ànima. D'una malaltia se'n pot fer literatura, però la malaltia per si sola no fa literatura. D'un viatge se'n pot fer literatura, però el viatge per si sol no fa literatura. D'una confessió se'n pot fer literatura, però la confessió per si sola no és literatura. Vull una literatura que recordi que de tota matèria se'n pot fer Literatura, però que la Matèria per si sola no fa literatura.

Vull una literatura que emocioni, que l'emoció i el passat i el dolor i la contradicció són els hàbitats naturals de la Literatura i sempre ho han estat. Vull una literatura que emocioni i sigui foc i que, quan es presenti freda, emocioni encara més.

Vull una literatura sense pactes ni concessions als lectors Desconeguts. Perquè no hem de pactar amb qui no coneixem i perquè una literatura presonera de pactes perd allò que la defineix: la llibertat, que això sí que és llibertat sense límits i no la dels que prediquen consignes.

Vull una literatura que no es pugui resumir, que no es pugui reduir a sinopsis, que no es pugui desvirtuar amb un titular, que no pugui ser fagocitada, en la mesura del possible, pels focs d'artifici d'allò que en diem... Actualitat.

Vull una literatura que inventi, no una que expliqui la realitat amb pèls i senyals ni tampoc una que maquilli la Realitat. Vull una literatura de la imaginació. Una literatura que no Enganyi. Per enganyar, ja tenim la Mentida, que és, precisament, el pol oposat de la Ficció.

Vull una literatura laboriosa, on cada coma ha estat pensada, encara que sigui fallida, una literatura esforçada, que sigui el revers exacte de llegir: una literatura on llegir sigui la cara i escriure sigui la creu.

Soc conscient que tots els desitjos que acabo de formular semblen anti-comercials, anti-mercadotècnics, antimultituds, anti-tendències, anti-dedicatòries i anti-Sant-Jordis. I sé que aquí hi ha molts editors i molts libreters i a fora molta gent amb ganes de fer cua per regalar llibres que potser no llegirà ningú.

Però els editors i llibreters de mena saben molt bé que cal una literatura capaç de crear "lectors" i no tan sols capaç de "comptar" lectors perquè tots els implicats en aquesta aventura fantàstica d'explicar històries tinguem futur. Tampoc cal que en tinguem molt, de Futur, només un d'escarransit, a l'alçada dels Futurs que últimament veiem a l'horitzó: un Futuret, petitó però digne.

... Vull una literatura necessària en la seva inutilitat deliciosa, una que sigui el lloc de la veritat on algun dia podrem tornar quan ja, tota la resta, sigui només mentida.