Pandemia de coronavirus

Los 4 principales hospitales de Barcelona alertan de una tercera oleada letal si no hay "sacrificios" en Navidad

  • Un total de 46 sanitarios expresan su preocupación por las fiestas y comparan esta crisis con las grandes guerras europeas
  • El número de muertos diarios por covid-19 en España es "como si cada día se estrellase un avión", reflexionan en un manifiesto
La uci del Hospital Clínic de Barcelona, el 22 de octubre.

La uci del Hospital Clínic de Barcelona, el 22 de octubre. / MANU MITRU

Se lee en minutos

Un total de 46 profesionales sanitarios pertenecientes a los cuatro principales hospitales de Barcelona (Vall d'Hebron, el Clínic, el Mar y Sant Pau) y a la atención primaria han publicado este jueves a medianoche un manifiesto para pedir "espíritu de sacrificio" ante una tercera oleada de coronavirus que será, advierten, letal. Los sanitarios expresan su preocupación por la Navidad, que comenzará la próxima semana y que provocará un aumento de la interacción social en un momento en que ya están creciendo los contagios y los pacientes ingresados en unidades de cuidados intensivos (ucis) por covid-19. La Organización Mundial de la Salud (OMS) habla ya de una tercera oleada del virus.

"Respecto al número de muertos solo relacionados con el covid-19, a veces escuchar estos crueles números nos hacen perder la perspectiva (...), pero es como si cada día en España se estrellase un Airbus 320", advierte el manifiesto titulado 'Viendo la luz en la salida del túnel, pero con prudencia y con necesidad del máximo rigor del colectivo'. Entre los firmantes de este manifiesto se encuentran prestigiosos especialistas como el Jefe del Servicio de Oncología Médica de Vall d'Hebron, Josep Tabernero (Premi Nacional de Recerca de Catalunya este 2020); el director de Investigación del Clínic, Elías Campo (referente mundial en los estudios que han logrado descifrar el genoma de la leucemia linfática crónica); o la Jefa Obstetricia y Ginecología Reproductiva de Vall d'Hebron, Elena Carreras (elegida en el 2015 como mejor ginecóloga de España por 'Forbes').

Entre los firmantes están especialistas del prestigio de Josep Tabernero, Elías Campo o Elena Carreras

El manifiesto alerta también de que la pandemia está afectando al tratamiento de otras enfermedades: "En lo que llevamos de año, hemos diagnosticado un 15% menos de enfermos con cáncer y hemos atendido un 40% menos de primeras visitas de enfermedades mentales (...) Otros ejemplos que nos deben hacer reflexionar son la gravedad de infartos cardíacos e ictus que hemos visto estos meses y que hacía años que no veíamos". Son las consecuencias del miedo a ir al hospital, de infravalorar ciertos síntomas y, sobre todo, de que todo el sistema sanitario se haya dedicado a atender a enfermos de coronavirus. Además, los médicos recuerdan que, pese a que el conocimiento sobre el virus es hoy mayor que hace meses, "el número de personas que desarrollan la enfermedad sigue siendo muy elevado".

Como una guerra

Los sanitarios comparan la actual crisis sanitaria con la de las grandes guerras europeas del siglo pasado. "Afrontamos esta tercera oleada con la ciudadanía cansada (...), con unas pérdidas económicas y una crisis que no se recuerda desde el final de las guerras europeas del siglo pasado y que afecta a muchísimas familias (...) También los profesionales sanitarios están fatigados", aseguran en el manifiesto. Y, por eso, llaman a tomarse "muy seriamente" las recomendaciones epidemiológicas y sanitarias, para que "el impacto de la tercera oleada sea lo menor posible". "Otra emergencia sanitaria produciría una pérdida de salud en la sociedad que nos costaría muchos años volver a recuperar", advierten.

"Otra emergencia sanitaria produciría una pérdida de salud que nos costaría muchos años recuperar", advierte el manifiesto

Los sanitarios reconocen que "hay luz al final del túnel" gracias a la vacuna, la cual en España empezará a administrarse en enero, pero la inmunidad colectiva (que se alcanzará cuando entre el 60% y el 70% de la población esté vacunada) no llegará hasta el próximo otoño, según reconocieron el ministro de Sanidad, Salvador Illa, y el secretario de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon. "El número de aviones que se estrellarán en los próximos meses dependerá de lo que hagamos las próximas semanas y en las fiestas de Navidad. De todos nosotros depende y será nuestra responsabilidad", finaliza el manifiesto.


Este es el manifiesto de los 46 profesionales sanitarios de los hospitales Vall d'Hebron, el Clínic, el Mar y Sant Pau, y de la atención primaria.

Veient la llum a la sortida del túnel, però amb prudència i amb necessitat del màxim rigor col.lectiu

En les últimes setmanes tots hem vist les bones notícies de que vàries vacunes dirigides al SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, han demostrat una gran eficàcia en prevenir el desenvolupament de la malaltia. El fet que siguin vàries vacunes que han demostrat aquest benefici clar i que el nombre de persones que han participat en aquests assaigs clínics sigui molt gran encara ens dóna una major informació sobre la seva seguretat i la confiança que tenim en elles.  

Per altra banda hem vist en aquesta segona onada de la pandèmia que les mesures de distanciament físic i l’ús continuat de la mascareta fora de l’àmbit estrictament unifamiliar (bombolla) són imprescindibles per evitar la disseminació de la infecció. També hem vist que la millora en el coneixement de com tractar de forma eficaç les persones que malauradament acaben patint la malaltia ha millorat significativament la mortalitat deguda al virus. Així i tot el nombre de persones que desenvolupen la malaltia continua sent molt elevat, així com el nombre de malalts que desenvolupen seqüeles després de superar la infecció, i d’aquests encara no sabem com evolucionaran a mig i a llarg termini. Respecte al nombre de morts només relacionat amb la Covid-19, a vegades el fet de sentir aquests cruels números ens fan perdre la perspectiva, però en el decurs d’aquesta segona onada, i ja no en parlem de la primera, és com si cada dia a l’Estat Espanyol s’estavellés un avió tipus Airbus 320 (els dies millors) o un Boeing 747 (els dies pitjors). Si sentíssim cada dia una notícia com aquesta segur que ens esfereiria molt més.

Poc s’ha parlat dels danys sanitaris colaterals a la Covid-19, relacionats amb les altres malalties que normalment la població té i que degut als efectes sobretot de la primera onada i en menor mesura de la segona, o bé no s’han diagnosticat o bé s´han diagnosticat tard per l’impacte que una emergència sanitària i humanitària com la Covid-19 ha fet en el nostre sistema sanitari. Algunes xifres ens haurien de fer pensar. En el que portem d’any, i respecte al mateix període de l’any passat, hem diagnosticat un 15% menys de malalts amb càncer i hem atès un 40% menys de primeres visites de malalties mentals. Altres exemples que ens han de fer reflexionar són la gravetat d’infarts cardíacs i ictus que hem vist en aquests mesos i que feia anys que no veiem. Moltes són les causes d’aquesta realitat, i sense voler entrar en cap tipus de debat, podem incloure la por dels malalts a anar als centres d’assistència primària i als hospitals, la negació o infravaloració dels símptomes, però també al fet que la pràctica totalitat del sistema sanitari es dediqués a atendre una única malaltia per superar el millor possible la primera onada de la pandèmia. En la segona onada es va intentar preservar al màxim les altres activitats sanitàries no relacionades amb la pandèmia. El nostre sistema sanitari, com els de la majoria de països del nostre entorn i similar grau de desenvolupament, és molt bo i eficient especialment si considerem el baix percentatge que l’hi dediquem del PIB. Però aquests sistemes sanitaris estan sempre bastant tensionats i en algunes ocasions al límit, degut a múltiples causes que entre d’altres inclouen l’augment demogràfic, l’envelliment de la població, la pluripatologia, i la limitació de recursos. Aquest és un debat polític i social que haurem de tenir quan s’acabi la pandèmia de la Covid-19 per definir les prioritats que la societat vol. 

Ara tenim un repte davant nostre extremadament important. Com podem afrontar la tercera onada amb la màxima seguretat sanitària per a la nostra societat? Ens enfrontem a una tercera onada amb la ciutadania cansada per tot l’esforç de la limitació de la mobilitat i socialització fet fins ara, amb unes pèrdues econòmiques i una situació de crisi que no es recorda des del final de les guerres europees del segle passat i que afecta moltíssimes famílies. Així mateix, els professionals dels àmbits sanitaris i socials estan molt fatigats. Per aquests motius, entre altres, ens hem de prendre molt seriosament les recomanacions epidemiològiques i sanitàries que siguin més apropiades perquè l’impacte de la tercera onada sigui el menor possible tant en malalts afectats de Covid-19 com en els que tenen altres malalties i que precisen un diagnòstic, tractament i seguiment adequats. Una nova situació d’emergència sanitària, com va passar a la primera onada, produiria una pèrdua de salut a la societat que ens costaria molts anys tornar a recuperar, tal com la prestigiosa revista The Lancet ha mencionat. El programa de vacunacions serà fonamental, i des d’aquí encoratgem a la població a vacunar-se tal com ho indiquin les autoritats sanitàries per aconseguir com abans millor la immunitat comunitària. Però fins llavors haurem de continuar fent aquestes mesures pensant en el bé comú.  

Noticias relacionadas

Que ens trobem a la sortida del túnel en els aspectes de salut de la nostra població dependrà en una gran part de com afrontem els mesos que ens queden amb esperit de sacrifici per aconseguir que es compleixin les mesures de protecció i distanciament físic, la responsabilitat social i la vacunació adequada. El nombre d’avions que s’estavellaran en els propers mesos dependrà del que fem en les properes setmanes i en les festes de Nadal. De tots nosaltres depèn i serà la nostra responsabilitat.

Signants: Joan Albanell Mestres, José Alvarez Sabin, Manel Armengol Carrasco, Josep Basora Gallisa, Mercè Beltran Vilagrasa, Joan Bladé Creixenti, Rafael Blesa Gonzàlez, Mercè Boada Rovira, Francesc Bosch Albareda, Jordi Bruix Tudó, Elías Campo Güerri, Joan Carles Galceran, Elena Carreras Moratonas, Maria-Josep Carreras Soler, Joan Comella Carnice, Eloy Espin Basany, Enriqueta Felip Font, Ignacio Ferreira González, Joan Genescà Ferrer, Jordi Giralt López de Sagredo, Maria Queralt Gorgas Torner, Isabel Illa Sendra, M. Antònia Mangues Bafalluy, Josep Maria Llovet Bayer, Sara Marsal Barril, Carlos Molina Cateriano, Meritxell Mollà Armadà, Xavier Montalban Gairín, Lucas Moreno Martin-Retortillo, Miguel Pera Román, Víctor Pérez Sola, Patricia Pozo Rosich, Aleix Prat Aparicio, Josep Antoni Ramos-Quiroga, Maria Reig Monzón, Jordi Sierra Gil, Rafael Simo Canonge, Marta Sitges Carreño, Josep Tabernero Caturla, Álvaro Urbano-Ispizua y Eduard Vieta Pascual.