Informe de Josep Abad sobre el nomenclátor de Sabadell

Placa de la plaza de Antonio Machado de Sabadell.

Placa de la plaza de Antonio Machado de Sabadell. / CARLOS MONTAÑÉS

Se lee en minutos

Este es el controvertido informe elaborado por el historiador Josep Abad sobre los cambios el callejero de Sabadell, a petición de la comisión del nomenclátor del consistorio vallesano. Entre otras medidas, propone modificar el nombre de la plaza de Antonio Machado porque considera que es "españolista y anticatalanista". El alcalde de Sabadell, Maties Serracant (CUP), descartó, tras estallar la polémica, que se vaya a retirar a Machado del callejero.

1.- Introducció

L'informe que realitzem sobre el nomenclàtor de Sabadell es hereu i segueix els criteris

i camins traçats per Andreu Castells a Informe sobre la nomenclatura urbana de

Sabadell. Vers normes per a una possible nomenclatura autòctona (12 de setembre de

1977) i, sobretot, per l'Informe-balanç del nomenclàtor de carrers de Sabadell realitzat

pel Gabinet tècnic, el febrer de 1983. Així, amb tota modèstia, adoptem pel nostre

informe el títol de l'anàlisi fet el 1983.

2.- Criteris a seguir. Què entenem per nomenclàtor?

Un nou criteri a seguir podria venir de la Llei de Memòria Històrica (LMH). Tanmateix,

quan en llegim l'article 15 -que conté els aspectes més destacats referents o aplicables

per a una revisió del nomenclàtor- veiem que aquesta llei és enormement vague. A més

que acotada en el temps: no parla per res sobre quin criteri aplicar davant personatges i

fets anteriors a la guerra Civil espanyola (com pot ser sobre la dictadura de Primo de

Rivera).

LEY 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se

reconocen y amplían derechos y se establecen

medidas en favor de quienes padecieron persecución

o violencia durante la guerra civil y la dictadura.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

(...) la Ley sienta las bases para que los

poderes públicos lleven a cabo políticas públicas dirigidas

al conocimiento de nuestra historia y al fomento de la

memoria democrática.

Se establecen, asimismo, una serie de medidas (arts. 15

y 16) en relación con los símbolos y monumentos conmemorativos

de la Guerra Civil o de la Dictadura, sustentadas

en el principio de evitar toda exaltación de la sublevación

militar, de la Guerra Civil y de la represión de la

Dictadura, en el convencimiento de que los ciudadanos

tienen derecho a que así sea, a que los símbolos públicos

sean ocasión de encuentro y no de enfrentamiento,

ofensa o agravio.

Artículo 15. Símbolos y monumentos públicos.

1. Las Administraciones públicas, en el ejercicio de

sus competencias, tomarán las medidas oportunas para

la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o

menciones conmemorativas de exaltación, personal o

colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de

la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá

6

incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.

2. Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación

cuando las menciones sean de estricto recuerdo

privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran

razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas

protegidas por la ley.

3. El Gobierno colaborará con las Comunidades

Autónomas y las Entidades Locales en la elaboración de

un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la

Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.

4. Las Administraciones públicas podrán retirar subvenciones

o ayudas a los propietarios privados que no

actúen del modo previsto en el apartado 1 de este artículo.

Respecte el franquisme i el nomenclàtor tampoc el Memorial Democràtic és explícit a

l'hora de com actuar. Alhora, també ens trobem que és limitat en el temps: comprèn de

1931 a 1980. Però sí que ens orienta en quant a continguts generals. Continguts que

seria desitjable que també recollís el nomenclàtor.

"És una institució pública que té per missió la recuperació, la commemoració i el

foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret la

Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil i les víctimes per

motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a

persones i col·lectius per part de la dictadura franquista —incloent-hi la llengua i

la cultura catalanes—, l’exili i la deportació.

El Memorial Democràtic rememora la lluita antifranquista i la transició a la

democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Posa al

centre de la seva activitat la dignitat de la persona, els valors democràtics i el

respecte pels drets humans, perquè la barbàrie no es torni a repetir ni aquí ni

enlloc."

Aquest darrer consell ens porta a reflexionar sobre què entenem per nomenclàtor.

Sobre com entenem el fet de figurar al nomenclàtor. En especial al referent a persones

que figuren o han de figurar al nomenclàtor: com un reconeixement perquè han excel·lit

en el seu camp professional, per les seves aportacions a l'avenç científic, en valors...? O

entenem el nomenclàtor com un manual, com un diccionari popular d'història

(geografia, ciències...) que en comptes d'estar reclòs dins una biblioteca es troba en

plena via pública?

En funció de la resposta que hi donem el resultat serà ben diferent. Un exemple: davant

un alcalde franquista o primoriverista. Si apliquem el primer criteri, el del nomenclàtor

entès com a reconeixement, com a "premi" per la seva obra, resulta evident que no pot

continuar formant part d'aquest. Tanmateix, si apliquem el segon criteri, el del

nomenclàtor entès com gran un diccionari d'història, possiblement aquest alcalde ha de

continuar formant-ne part. Això sí, retirant-li qualsevol placa d'homenatge i posant-n'hi

una altra explicant qui fou i què representà. Criteri que entroncaria en la línia del

Memorial: recordar el passat dictatorial per no repetir-lo. Criteri que també es podria

aplicar als negrers que figuren al nomenclàtor sabadellenc.

7

El Memorial Democràtic també recull un llistat de vestigis franquistes que es troben a

Sabadell i que s'han de retirar. En especial, plaques d'habitatge del "Ministerio de la

vivienda" amb el jou i les fletxes1, una placa de carrer de pedra gravada i el relleu d'una

àguila imperial franquista de grans dimensions situada sobre la porta d'entrada de l'antic

edifici de Correos.

Així doncs, dins "el principio de evitar toda exaltación de la sublevación militar, de la

Guerra Civil y de la represión de la Dictadura" pensem que el millor és seguir el camí

traçat per Andreu Castells i l'Informe-balanç. En especial, dos criteris que ens hi

exposen.

El criteri que pensava la Lliga de Catalunya, arran del pla d’eixampla de la població del

1924, és a dir, en plena dictadura de Primo de Rivera.

“Costa molt quan el poble està acostumat a conèixer un carrer per un nom

determinat, adoptar un altre nom, especialment quan aquest altre nom, com

acostuma a succeir sovint, és un nom desconegut del poble i de fonètica aliena.

En la retolació dels carrers no hauria de presidir un criteri partidista, per tal com

els noms dels carrers signifiquen un homenatge públic i perpetu que la ciutat

tributa als titulars, els noms dels quals han d’ésser adoptats per tot el poble en

general i no és correcte fer servir la incidental preponderància d’un determinat

sector polític per imposar un nom que no significa l’homenatge del poble en

general”.

I el criteri que Miquel Carreras ens exposa el 1932, és a dir, a començaments de la II

república espanyola. Criteri que cita Castells i que es fa seu l'Informe-balanç.

“Els carrers són membres materials de la ciutat i llocs geogràfics, d’una part, i

són el marc de la via i la vida pública, d’altra part, i això ja diu quin criteri cal

seguir en imposar-los títols: o han de portar els de les partides de la terra verge

de la qual han sorgit, o els de les coses i homes de la ciutat que tinguin amb ells

la més pròxima relació. Per això tenen tanta valor històrica molts dels noms

populars vells.”

(...)

1 “Un dels nostres objectius immediats [del Memorial Democràtic] és impulsar un acord amb els

ajuntaments per tal d’eliminar les antigues plaques d’habitatge social amb el jou i les fletxes, que

representen més del 90 per cent de la simbologia franquista que queda a Catalunya”, assegura el director

del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. Marimon, Sílvia. "Els residus del franquisme". Ara,

23/05/2016.

8

“I per això es veu com és gran el pecat de treure uns noms que tanta història

contenen i que evoquen tants segles i un moment de tanta importància per a la

ciutat com és el de la seva primitiva formació.”

Com a colofó cal tenir en molt en compte els Criteris per a la toponímia d'àmbit

municipal (2006) elaborats pel Departament de Territori i Sostenibilitat, de la

Generalitat de Catalunya. Referent a les vies urbanes exposa:

"De la mateixa manera que en el cas dels noms de barris, urbanitzacions i

polígons industrials, cal procurar que la denominació de les noves vies urbanes

respecti i contribueixi a la conservació de la toponímia municipal existent. Així,

en primer lloc, és recomanable que, a l’hora de posar nom a noves vies, es

tinguin en compte els topònims històrics genuïns del terme; en segon lloc, els

noms de personatges il·lustres de la població; després d’aquests dos supòsits es

poden tenir en compte els topònims i personatges de la comarca, i seguidament

dels Països Catalans, i en el cas de la Val d’Aran, els topònims i personatges

d’Occitània; també es poden prendre en consideració els termes relacionats amb

aspectes, activitats o tradicions pròpies d’aquell territori, i els noms de llocs i

persones d’àmbit universal. Caldria que els noms d’aquestes persones gaudissin

d’un cert reconeixement consensuat entre la població i també caldria no abusar

de les denominacions d’un àmbit concret, com el polític, el religiós, etc."

3.- Al· legacions puntuals.

L'Informe-balanç proposava la recuperació de topònims històrics de carrers o de

partides de terra originàries. Caldria revisar-los i fer-ne una comparativa amb l'actual

nomenclàtor. Amb tot ja avancem que bona part d'aquests noms proposats no estan

recollits en l'actual nomenclàtor (carrer del Safareig, carrer de les Basses, carrer Fondo -

més quan l'actual carrer de sant Cugat no respon a l'antic camí de Sant Cugat del Vallès,

carrer dels Gitanos -nom encara ben viu entre el veïnat-...)

Un segon apartat dins les al·legacions puntuals era la "eliminació de noms lligats al

franquisme o a activitats repressores d'altres èpoques" (Marina nacional, Legión

Cóndor, Pérez del Pulgar...). La majoria han estat eliminats, tot i que encara perviuen

alguns personatges d'aquest llistat. Curiosament, en aquest llistat no hi consten els

alcaldes franquistes Marcet i Antoni Llonch.

4.- Al· legacions generals.

Seguint amb l'esquema de l¿Informe-balanç, caldria, també, analitzar les mancances que

aquest hi detecta i si aquestes han estat esmenades. En especial les mancances referents

a toponímia i onomàstica sabadellenca i al dèficit de representants de la cultura catalana

(a destacar que, encara a dia d'avui no hi ha cap carrer ni plaça que porti el nom d'un

sabadellenc il·lustre com és en Joan Oliver).

9

En sentit contrari, cal també repassar els excessos. Excessos que el Gabinet tècnic

classifica en tres apartats: excessos provinents del model pseudo-cultural franquista,

noms pseudo-històrics i noms irrellevants.

Sobre el primer l'Informe-balanç exposa de manera diàfana:

"Noms que responen en bloc com si fossin extrets de l'índex d'una enciclopèdia

escolar de postguerra, al model pseudo-cultural franquista, continuador de la

manipulació borbònica de la història peninsular, dins la més genuïna tradició del

maniqueisme centralista, dels deliris imperials i de l'exacerbació de la

mediocritat."

Encara avui ens trobem un nomenclàtor on hi abunden noms que representen mites de la

història espanyolista; en especial pertanyents a la guerra del Francès, conqueridors -així

com noms de carrers lligats al passat colonial castellà (i portuguès), militars que han

reprimit Sabadell i Catalunya (carrer de Zurbano)2...

Igualment, a nivell geogràfic, en contra dels Criteris per a la toponímia d'àmbit

municipal ens trobem amb una sobrerepresentació de muntanyes, rius, pantans i ciutats

castellanes; justament n'hi ha hagut un augment en època recent3.

A nivell cultural refermem que "al costat d'escriptors, pintors... reconeguts

internacionalment, com Cervantes, Quevedo, Velázquez... n'hi ha d'altres (...) que no

justifiquen la seva incorporació al nomenclàtor." I encara menys avui en dia, que els

referents culturals són mundials i no estan encotillats a Castella -en detriment dels

referents culturals propis- com en dictatorials temps passats -o almenys no haurien de

ser-ho4. Cal un debat serè menat per especialistes en què es triïn els autors universals

que per la singularitat de llur obra es mereixin un lloc al nomenclàtor.

També, a nivell d'excessos, trobem molts carrers dedicats a fabricants i a terratinents5.

Ser-ne és ja un motiu per tenir un carrer? Pensem que cal reflexionar-hi i estudiar el

perfil d'aquests i quins valors reflecteixen. Fets que haurien d'exposar-se a la placa. En

aquest sentit, per exemple, és evident que un promotor de la cultura i mecenes com en

Miquel Forrellat és ben merescut que consti al nomenclàtor. Però, què cal fer amb els

fabricants que alhora varen ser traficants d'esclaus? Els eliminem del nomenclàtor o fem

constar a la placa l'origen de les seves fortunes, en comptes d'amagar-ho tal i com fins

ara s'ha fet?6

A bona part del barri de Poblenou hi predominen carrers amb noms de santuaris

marians. Ens trobem que el nomenclàtor sabadellenc conté un gran nombre de carrers

dedicats a la Mare de Déu i a sants; part de les quals, contravenint doblement els

2 Vegeu l'Annex, apartat 7.1.2.

3 Quan diem en "època recent" ens referim posteriors a la publicació dels Criteris. Cas de la plaça

dedicada a Madrid. Vegeu l'Annex, apartat 7.1.7.

4 Vegeu l'Annex, apartat 7.1.8.

5 Vegeu l'Annex, apartat 7.1.9.

6 Vegeu l'Annex, apartat 7.1.3.

Te puede interesar

10