Fabra i Coats. Museu d'Història de Barcelona.
Un recorregut per aquest nou espai museístic permet trobar records de feines realitzades, experiències personals, històries explicades per familiars i també per companys de lluita i de treball..
La Fabra i Coats, que va arribar a convertir-se en l'empresa tèxtil més important d'Espanya a inicis del segle XX, va ser fonamental en la vida econòmica i social de Sant Andreu del Palomar, essent un pilar de la seva identitat. L'exposició explica la seva història, des de la seva inauguració el 1903 fins que va tancar les portes el 2005. Aquests més de 100 anys d'història permeten acostar-se a l'evolució i la complexitat de les formes del treball industrial al barri i a Barcelona.
Retrata com era treballar a la fàbrica, les condicions laborals i l'especial política assistencial envers els treballadors i les treballadores (que eren majoria), que gaudien d'unes condicions més avantatjoses que la resta quant a salut, jubilació, família, habitatge, economat, esports i lleure. També parla dels diferents conflictes laborals que es van succeir, la majoria d'acord amb els fets i revoltes que ocorrien a la ciutat: el lockout del 1919-1920, la col·lectivització durant la Guerra Civil i la lluita obrera durant el franquisme, entre d'altres.
Hi ha un riquíssim arxiu documental i un fons d'objectes procedents de la fàbrica; el patrimoni arquitectònic del recinte de Can Fabra i, finalment, els records de les treballadores i del veïnat de Sant Andreu. Un audiovisual ple de vivències en què es detalla, per exemple, com la sirena de Can Fabra regulava els ritmes de treball a la fàbrica i era, alhora, una referència per a la vida quotidiana del barri.
Aquesta exposició explica la història contemporània del treball a Barcelona, la seva evolució i la seva importància en la transformació de la ciutat, així com els conflictes i lluites que se n'han derivat. La llar, el món industrial, la construcció, els transports, els treballs marítims, el comerç, la salut, l'ensenyament i l'administració es presenten mitjançant el llegat material i alguns testimonis dels protagonistes. L'exposició també posa en valor el treball domèstic i de cura, peça clau per al sosteniment de la vida i de la resta de treballs, protagonitzat per les dones i històricament menyspreat.
La mostra s'ha pogut construir gràcies a una campanya de rescat patrimonial impulsada pel Museu d'Història de Barcelona i a les donacions de nombrosos col·lectius i particulars que han col·laborat en el projecte. Els objectes rescatats i les donacions permeten mostrar alguns dels elements més significatius, eines, mobiliari o maquinària, de cadascun dels mons del treball representats: una perruqueria domèstica, una antiga carnisseria, un despatx antic, un taller mecànic amb l'estructura d'un 600…
La lluita dels Amics i Amigues de Fabra i Coats va ser clau per a la conservació del conjunt patrimonial de la fàbrica, avui lloc de memòria, i també ha estat clau per a la conformació d'aquesta exposició. La seva reivindicació és assimilable a la d'altres col·lectius de treballadors i treballadores que n'han reivindicat la memòria i el patrimoni com a part de la història de Barcelona. Molts han col·laborat en el projecte cedint objectes, recreant un viatge en què s'explica la Barcelona d'abans i avui.
La Fabra i Coats de Sant Andreu és, per si mateixa, un dels pocs testimonis gairebé complets que queden de la industrialització a l'entorn urbà barceloní. Un cop desaparegudes l'Espanya Industrial, la Maquinista i diverses fàbriques significatives del Poblenou, aquest conjunt industrial constitueix un testimoni que permet evidenciar la magnitud i les dimensions del passat fabril de Barcelona. L'actual recinte Fabra i Coats ocupa tres hectàrees, tot i que va arribar a ser molt més extens.
L'origen del que avui es coneix com a Recinte Fabra i Coats –format per diferents entitats i projectes socials, educatius, històrics i culturals a les antigues naus de la fàbrica– es remunta 15 anys abans del tancament de Can Fabra el 2005.Va ser quan alguns treballadors de l'empresa van començar a recollir maquinària i tota mena d'utensilis i documentació de la fàbrica.
D'aquí va néixer l'associació Amics i Amigues de la Fabra i Coats, que va rescatar més de 6.000 objectes i els va donar al Museu d'Història de Barcelona per conservar-los i documentar-los. Els seus socis també van tenir un paper clau en la conservació d'aquest conjunt, juntament amb altres entitats del barri, i van aconseguir que l'Ajuntament de Barcelona comprés el recinte. Va ser l'inici de la seva conversió en un gran complex cultural, que ara fa un nou pas endavant amb la inauguració de Fabra i Coats. Museu d’Història de Barcelona.
