MENSAJE EN LAS REDES SOCIALES

El hijo de Montserrat Carulla arremete contra TV-3 por la cobertura "indigna" de la muerte de su madre

Roger Peña considera que no se le dio la importancia que merecía y tacha la redacción del obituario de "monstruosa"

Montserrat Carulla, en su casa, en una imagen del 2013.

Montserrat Carulla, en su casa, en una imagen del 2013. / ALBERT BERTRAN

Se lee en minutos

El Periódico

Roger Peña Carulla, hijo de Montserrat Carulla, ha arremetido contra la cobertura "indigna" de la muerte de su madre que dio TV-3, en una carta pública difundida en sus redes sociales.

En el mensaje, dirigido a las periodistas Raquel Sans Gemma Ruiz por su labor en el 'TN Migdia' del pasado 24 de noviembre, el hijo de la actriz manifiesta: "Creo que mi madre merecía abrir el Telenotícies". Y añade: "Que los tres titulares que la relegaron a un indigno cuarto lugar fueran '¿en las cenas de Navidad, 6 o 10?', 'parece que Salvador Illa dice que habrá x vacunas' o 'una diputada austriaca protesta en catalán' haría reír si no fuera para llorar".

Aún más duro se muestra Roger Peña con la redacción del obituario, que califica de "monstruosa y nada profesional". "Ya ha bajado la indignación, pero nos hicisteis llorar de rabia", relata.

Numerosas falsedades

El hijo de Carulla subraya que "es falso" que su madre "se pudiera dedicar plenamente al teatro a partir de los 40 años una vez divorciada", cuando las piezas que cita la información "las representó casada y desde los 29 años, y subía a darnos la cena cada día entre función y función."

También explica que su madre "no estuvo vetada en el cine por su talante de izquierdas, de feminista y por el hecho de ser divorciada". "Esta interpretación parece imbuida de un feminismo metido con calzador", añade, antes de precisar que "el veto se lo impuso el productor de su primera película ('Surcos') por negarse a hacer un segundo viaje suplementario de rodaje sin cobrar".

Roger Peña asegura que pensó que "Gemma [Ruiz] ha tirado de Wikipedia", pero "ni se leyó bien la Wikipedia, sino que la noticia emana un tufillo innecesario". "Mi madre era feminista, y eso se podía decir por activa y por pasiva, sin necesidad de contaminarla y contribuir a una cierta leyenda de que nuestro padre, Felip Peña, no la dejó trabajar o maniobró para que no la contrataran, sencillamente porque es rotundamente falso".

El hijo de Carulla reconoce que la cobertura de todos los medios catalanes y del resto de España ha sido "espectacular", por lo que lamenta que TV-3 "no haya estado a la altura": "Repetir dos entrevistas en el 33, habiendo películas y obras de teatro, es de risa".

Texto de la carta

Este es el texto íntegro de la carta, en su original en catalán:

"Benvolgudes Raquel i Gemma:

Vull agrair-vos que donéssiu cobertura informativa a la mort de la meva mare, Montserrat Carulla, en el TN migdia del 24/11/2020.

Malauradament, no puc dir el mateix ni de la importància del titular ni -molt especialment i dolorosa- del rigor de la notícia.

Puc entendre que vau anar justes de temps. Però potser, si no es podia cobrir bé, era preferible reservar-ho pel TN vespre. Crec -per evidències i no només de la professió (mira Maradona)- que la mare mereixia obrir el TN, tret que una gran noticia (mort de Trump, terratrèmol, atemptat...) l’hagués pogut relegar. Però que els tres titulars que la van bandejar a un indigne quart lloc fossin “als sopars de Nadal, 6 o 10?”, “sembla que S. Illa diu que hi haurà X vacunes” o “una diputada austríaca protesta en català”,...faria riure si no fes plorar.

I, amb tot, això no és el pitjor. El treball de redacció, Gemma, és indigne de tu, i em sap greu dir-ho. I com a editora, Raquel, crec que hauries d’evitar que aquesta mena de nyaps es filtressin en el programa, sobretot quan tracten de la memòria dels morts i causen dolor als vius, com ens en va causar -i molt- sentir tantes atzagaiades tant al TN migdia, com al TN vespre, que bevia del mateix editorial, tot i que en Cruanyes en va fer una cobertura força més digna que la vostra. Ara ja ho he adormit, ja ha baixat la indignació, però ens vau fer plorar de ràbia.

A tall d’informació i molt breument:

1.- És FALS que la Carulla “es pogués dedicar plenament al teatre a partir dels 40 anys un cop divorciada, representant obres com...” (i en citeu un reguitzell que van del 59 al 71, fins a “Pigmalió”), quan totes aquestes peces les va fer casada i des dels 29 anys, i pujava a donar-nos el sopar cada dia entre funció i funció. Al final us amplio el llistat de 30 obres -en català i castellà, a Barcelona i a Madrid-, dels 29 als 40 anys i abans de divorciar-se, obres justament del període durant el qual tenia més mèrit fer teatre en català quan estava gairebé prohibit.

2.- La mare no va estar vetada al cinema pel seu tarannà d’esquerres, de feminista i pel fet de ser divorciada. Aquesta interpretació (extreta d’alguna de les darreres i menys exactes entrevistes) sembla imbuïda d’un feminisme ficat amb calçador. La mare era feminista, com tota la família, i tant, però el “veto” li va imposar el productor de la seva primera pel·lícula (“Surcos”) per negar-se a fer un segon viatge suplementari de rodatge sense cobrar. Li va dir: “Vas a las listas negras y no volverás a trabajar en el cine español”. La mare tenia uns 20 anys i no estava divorciada perquè encara ni s’havia casat, però ja era combativa quant als seus drets. Per ser feministes no estaria malament que comencéssiu per respectar la memòria de les grans dones d’aquest país, no fent panegírics inventats. A tall de la gracieta feminista només m’ha faltat veure el tuit de condol de l’Oriol Junqueras (ergo Sergi Sol) dient “actriu, catalana i feminista, com ella mateixa es definia”. (Sort que no li han fotut “federalista”!)

D’antuvi vaig pensar “la Gemma ha tirat de Wikipedia...”. Però després he vist que no, que ni es va llegir bé la Wikipedia (us passo enllaç). Sinó que la notícia -de cap a peus- respira una ferumeta innecessària. La mare -ja ho he dit i ho reitero- era feminista, i això es podia dir a la noticia per activa i per passiva, sense necessitat de contaminar-la, mentint o errant de manera flagrant, i contribuint a una certa llegenda que el nostre pare, Felip Peña, no la deixava treballar o va fer per tal que no la contractessin, senzillament perquè es rotundament fals. El Felip tenia moltes virtuts i molts defectes, i tenia els tics masclistes de l’època, però res d’exacerbat i mai, mai de la vida, va posar limitacions a l’activitat professional de la meva mare. I el pitjor és que la Gemma té el meu contacte i de ben segur el de la Vicky i -abans de beure en fonts poc precises (no cal ser gaire llarg!) de la finada dels darrers temps- per responsabilitat no costava res trucar-nos i haguéssim estat encantats de donar-vos qualsevulla dada que haguéssiu necessitat. Altres mitjans, o van ser més precisos o més prudents. La cobertura de tots els mitjans de premsa catalana i espanyola ha estat espectacular, les nostres ràdios l’han acomiadat amb tota la calidesa i respecte; llàstima que “la nostra”, “la seva” no hagi estat a l’alçada -repetir dues entrevistes al 33 (meravellós “Convidat”)- havent-hi pel·lícules i obres de teatre, és de fireta.

Ja està, ja us ho he dit. Gemma, la redacció de la notícia és monstruosa i no gens professional, i sembla tendenciosa, ni que sigui de bona fe. Era molt fàcil contactar-nos o documentar-vos bé. Raquel, l’emplaçament -al meu entendre- va ser indigne i aquests nyaps no haurien de formar part d’un TN de la qualitat del que tu fas. Per desgràcia el mal ja està fet.

Te puede interesar

Rebeu una abraçada, tanmateix.

Roger Peña Carulla"