Las dos únicas imágenes de los golpistas "en plena euforia" en la madrugada del 19 de julio

El primer acto del golpe en Barcelona cogió en la cama a los fotoperiodistas de la ciudad: a las 4.30 de la madrugada del 19 de julio de 1936 las primeras columnas de soldados salían de los cuarteles. Solo hay un testimonio gráfico de esas primeras horas, de las fuerzas golpistas marchando por las calles de la ciudad, aparentemente triunfantes, dirigiéndose al centro aún sin oposición. Su autor fue un joven excursionista, camino de la estación de los Ferrocarrils de Catalunya, que se topó con los militares justo cuando llegaban a la plaza de Catalunya. Las imágenes que tomó subrepticiamente se publicaron el 28 de agosto en el diario 'Última Hora’. Detectadas por Joaquín Gasca recientemente, no consta que hayan sido reproducidas desde entonces. El jefe del destacamento militar, relata el diario, “en plena euforia”, no puso ninguna objeción al joven fotógrafo, pero después de que empezaran los primeros disparos se incautó de la cámara del joven. Afortunadamente, este ya había escondido el carrete.

La descripción que hace de los hechos el redactor del ‘Última Hora’ no tiene desperdicio: “Ací tenim dues fotografíes històriques; les tropes rebels arribant a la plaça de Catalunya… El fotògraf ha estat un minyó excursionista. El xicot anava, a dos quarts de sis del matí, a agafar un tren dels Ferrocarrils de Catalunya per tal de sortir cap a Sabadell i es trobà, mentre esperaba uns companys davant la Maison Dorée, que venien de la plaça de la Universitat, per la Ronda, i per la Rambla de Catalunya, tropes de l’exèrcit al crit de “Visca la República!”.

De seguida el xicot s’assabentà que els militars s’havien llançat al carrer i que n’eren els amos… Tragué la màquina i després d’obtenir permís del cap de la força, que semblava en plena eufòria, féu dues fotografíes, les úniques que el carret de la màquina tenia disponibles i que són aquestes que veieu. A la poca estona, però, eren tres quarts de sis, començà el foc i el noi fou obligat a llençar-se a terra, junt amb els soldats. Abans, però, havia aprofitat un moment de pausa per a canviar el carret de la màquina i seguir fent fotografíes, puix que la cosa li semblà interessant.

Fou, aquest canvi, providencial, perquè el que comandava la força rebel, quan el tiroteig es generalitzà, li féu prendre la màquina, encara que no el carret que el noi havia guardat a la butxaca... Vingué l’assalt  a la Telefònica i l’ocupació dels llocs estratègics de la plaça pels rebels i el xicot baixà al metro on, en compañía d’altres excursionistes, sorpresos com ell, es dirigí a peu pel túnel fins a l’estació de Marina, i a la fi aconseguí arribar a casa seva amb la preciosa càrrega que aquest matí ens ha vingut a oferir, puix que es tracta d’un minyó d’esquerra. Gest que agraïm, com suposem que ho faran els nostres lectors, que així poden guardar-se aquests dos documents del començament d’una rebel.lió que havia d’ésses, a les poques hores, esclafada…”