La despoblació rural s’ha convertit en un problema a Catalunya. Cada vegada més, les persones es concentren al voltant de les grans ciutats, on la demografia creix any rere any, mentre que una multitud de regions s’estan quedant despoblades i corren el risc de desaparèixer. De fet, a Catalunya hi ha 338 municipis en perill de desaparició, si considerem aquells que compten amb menys de 500 habitants i una població molt envellida.
Text: L. BauEn aquestes zones hi viuen desenes de persones que requereixen assistència domiciliària com la que ofereix l’entitat Accent Social, centrada en l’atenció, l’acompanyament i les cures a les persones de la tercera edat, amb diversitat funcional o amb dependència que ho requereixin, també en l’entorn rural. Lluny de suposar un fre per oferir el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), aquesta entitat hi veu una oportunitat única per seguir garantint que les persones segueixin a les cases on van néixer, a les seves poblacions d’origen o allà on han elegit viure. D’aquesta manera, a través de l’atenció personalitzada i l’acompanyament, supleixen la falta de serveis de cures bàsiques i les dificultats de comunicació d’aquestes zones rurals.
I ho fan amb especial sensibilitat. Més enllà de les tasques de cura personal i suport en les necessitats diàries, els treballadors i treballadores fan feines que són poc visibles però que, realitzades sempre des del respecte, l’autonomia i la proximitat, resulten imprescindibles per al benestar de les persones usuàries. Amb aquests valors, Accent Social presta ajuda a domicili a més de 8.000 persones a Catalunya en zones urbanes i rurals, i compta amb una xarxa de 1.600 professionals que s’hi dediquen.
“És una feina diferent”
Cristina Teixidó, des de la seva experiència en la coordinació tècnica del SAD, és coneixedora de les característiques dels municipis rurals del Segrià. Gràcies a això, durant molt temps va contribuir a organitzar les visites dels cuidadors i cuidadores als diferents pobles en els quals hi ha usuaris que requereixen aquest servei. “A Accent posem el focus en l’accés a serveis, com per exemple les botigues, que és més complicat”, destaca Teixidó.
No obstant, “hi ha una gran acollida de les treballadores que acudeixen a ajudar les persones grans en aquests municipis allunyats”, destaca Cristina. D’aquesta manera, els treballadors s’incorporen en la sòlida comunitat que creen els usuaris i els seus veïns –units per un fort vincle amb el seu territori–, afavorint que les persones a les quals atenen puguin seguir desenvolupant el seu dia a dia com desitgen, cosa que té un gran impacte en el seu benestar. “Al final, els professionals passen a formar part de la dinàmica tan característica d’aquests pobles, on la cooperació i la solidaritat entre veïns són la base del seu funcionament, per exemple, a l’hora de disposar d’aliments i serveis”, explica Teixidó.
Maria i Mar en una plaça d’Aspa.
Tot i tenir de relacions estretes entre la seva petita comunitat, “els usuaris agraeixen molt la companyia, el suport emocional i la conversa”, apunta. I afegeix, “de fet, diria que és una de les contribucions addicionals més importants del SAD rural”, un servei que evidentment se centra en l’atenció personal i el suport en les tasques domèstiques, d’una manera personalitzada, i per tant que presenta múltiples manifestacions com l’assistència en tasques d’higiene personal, la cura de la llar o l’ajuda en la compra… Si bé el Servei d’Atenció Domiciliària resulta essencial en qualsevol municipi per contribuir a la qualitat de vida dels seus beneficiaris, és especialment necessari a les zones rurals, ja que suposa un suport imprescindible per a moltes persones i supleix, en ocasions, les dificultats d’accés a serveis o la falta de disponibilitat que tenen moltes famílies per ajudar els seus éssers estimats, d’una manera contínua.
“Els serveis rurals presenten més dificultats de gestió i programació, però la seva essència és molt especial: la majoria són persones que tota la seva vida han viscut en un poble i tenen unes rutines establertes que els aporten molt benestar vital”, explica Cristina Teixidó. I afegeix: “Resulta molt satisfactori rebre les mostres d’agraïment dels usuaris, que valoren molt que els treballadors es desplacin com a mínim dues vegades per setmana fins al seu poble per cuidar-los”. “És una feina singular, que permet recolzar el desig de les persones usuàries de quedar-se allà on se senten arrelades”, conclou amb encert.
Viure en un municipi de 200 habitants
Maria Monné té 93 anys i ha viscut tota la vida a Aspa. Abans, el dia a dia en aquest petit poble del sud-est del Segrià era diferent: els carrers tenien molta més vida, havia més persones i tenien més serveis. En canvi, avui dia, el municipi té 220 habitants i regna la tranquil·litat.
Tot i viure en un poble petit, Maria compta amb l’ajuda del Servei d’Atenció Domiciliària: dues vegades a la setmana rep la visita de Mar Burgos, treballadora familiar d’Accent Social. “No vull marxar d’Aspa, des de petita he passejat pels seus carrers i he crescut aquí. Per això, estic molt contenta amb aquest servei, és molt reconfortant poder comptar amb la seva ajuda”, explica Monné. Mar l’acompanya en tot el que pot necessitar Monné en el seu dia a dia: des d’anar a comprar, fins a dutxar-se o preparar-se per a la seva trobada dels vespres amb els veïns. “Anem a comprar juntes perquè ella mantingui la seva autonomia i mobilitat, però jo li porto el pes de la compra”, detalla Mar. I detalla, “en molts d’aquests pobles, no existeix cap tipus d’associació, ni activitats de gimnàstica per a persones grans”, raó per la qual aquest servei, i l’acompanyament que ofereix, és molt important per als usuaris.
Gràcies a la seva atenció, Maria pot seguir vivint a Aspa i disfrutar de les activitats que més li agraden, com quedar una vegada al dia amb les seves veïnes per xerrar al carrer mentre prenen la fresca. La visita de Mar és una alegria per a ella i un avantatge per a la seva família, que no sempre disposa del temps necessari per atendre-la. “Les persones grans som afortunades de poder comptar amb l’ajuda de persones més enllà del nostre nucli familiar”, és el missatge que Maria Monné vol traslladar a la resta de persones que, com ella, en algun moment podrien ser usuaris del SAD.
La generació d’ocupació, un altre motiu d’esperança per a l’entorn rural
A més de la gran feina que fan per garantir el benestar de les persones, entitats com Accent Social contribueixen d’una manera capital a evitar la despoblació i fomentar a la vegada l’ocupació en zones rurals. A més de la contractació dels cuidadors i les cuidadores, fan ús dels serveis d’aquests pobles i, juntament amb els seus habitants, els mantenen vius.
Com trasllada Cristina: “Aquestes zones s’han vist afectades per grans moviments migratoris cap a les ciutats, i els municipis rurals pràcticament no tenen activitat econòmica”. En conseqüència, generar llocs de treball locals i enfortir els ja existents és clau per mantenir i fixar població activa en aquestes zones. Sumar noves generacions a aquests municipis és l’única via per mantenir la vertebració socioeconòmica i garantir-ne el futur.