El Servei d'Atenció Domiciliària se centra en l'acompanyament de les persones, la cura del seu benestar i també en el seu aspecte emocional. És una ajuda necessària i empoderadora que es desenvolupa a través de l'atenció personal i el suport a les feines domèstiques
Text: Daniela PinaA la nostra societat, hi ha col·lectius que mereixen una atenció, acompanyament i cures personalitzades. Les dificultats que es troben al llarg de la seva vida algunes persones amb diversitat, en risc d'exclusió social o d'edat avançada no són poques: davant d'això, hi ha nombrosos serveis professionalitzats que tenen l'objectiu de donar-los suport, promoure el seu desenvolupament, integració i participació social, així com la seva autonomia, factors que garanteixen que tinguin una bona qualitat de vida. Un bon exemple d'aquests serveis públics són els d'Atenció Domiciliària (SAD), com els que gestiona, sota criteris de proximitat, ètica, respecte, excel·lència i innovació, l'entitat Accent Social, que atén persones que per raó d'edat, dependència o diversitat funcional tenen limitada la seva autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen una atenció continuada.
Es tracta d'un servei amb una sensibilitat especial, que transcendeix les feines d'atenció personal més visibles. Així, mitjançant la proximitat de la persona usuària i la professional s'aconsegueix construir un vincle que actua com a transformador de moltes realitats. Un nexe que neix del respecte, la dignitat, la privacitat i l'autonomia i que té un gran retorn emocional per a totes dues parts. I és que la seguretat i la confiança són vitals per al benestar en l'entorn familiar i sociocomunitari.
Accent Social presta ajuda a domicili a més de 8.800 persones a Catalunya, gràcies a un equip de 1.600 professionals dedicats a donar la millor atenció, sempre des de l'empatia i la comprensió.
Comprensió per recuperar l'autonomia personal
La Manuela, usuària del SAD de Sabadell, feia més de deu anys que no se sentia amb ànim de sortir de casa quan va conèixer la Katty, la seva cuidadora. Patia una depressió i no volia relacionar-se amb ningú, tampoc amb les persones que es van oferir a ajudar-la, fins que va arribar la Katty. Al principi va ser difícil per a totes dues obrir-se l'una a l'altra, però la constància va ser l'ingredient clau per acabar trobant l'encaix en la seva relació, basada en les cures, i que la Manuela recuperés l'autonomia, la confiança en si mateixa i les seves relacions socials.
"Durant la meva depressió, no volia sortir de casa, perquè les persones em feien por", reconeix la Manuela, "però amb la Katty vam anar sortint a poc a poc, anant a comprar primer, després a passejar". "A mesura que la Katty va anar venint, vaig anar recuperant-me per poder fer més coses en el meu dia a dia, així com les feines bàsiques de casa, com escombrar, fregar o guisar", explica la Manuela. Fins al punt que, quan la Manuela parla de la Katty, diu literalment que va ser la seva "salvació".
La Katty també valora de forma molt especial la seva relació amb la Manuela i l'evolució que ha tingut: "me l'he anat guanyant, a poc a poc ha aconseguit fer canvis molt importants". Recorda com fa vuit anys va haver de pensar diferents estratègies perquè la Manuela s'obrís i acceptés l'ajuda que el SAD li oferia. Van trobar punts comuns en les seves vivències personals i les seves aficions, nexes d'unió que han facilitat que la Katty pugui ajudar la Manuela en la seva vida diària, i escriure, d'aquesta manera, una història de superació juntes. "Ara ja s'atreveix a sortir al carrer tota sola", explica la Katty, "i ha reprès el contacte amb amigues i familiars". La Manuela també aprecia especialment els seus passejos: "sortim al carrer, anem a veure aparadors, anem una estona a la plaça a parlar amb altres persones, ens ho passem molt bé".
Gràcies a la professionalitat i l'acompanyament de la Katty, la Manuela també ha recuperat el seu gust pels llibres, l'art i la música clàssica, unes aficions que ara gaudeixen juntes i que havia deixat de gaudir en els seus moments més difícils. A més, la Manuela presideix ara la seva comunitat de veïns i amb il·lusió ha pres mesures per millorar la seva llar i la dels seus veïns. "Li estic molt agraïda a la Katty, perquè m'ajuda i acompanya molt", conclou la Manuela.
Acceptar les dificultats sobrevingudes per l'edat
La Teresa s'ha convertit en el braç dret de l'Alicia, una dona forta i independent de vuitanta anys. L'edat no ha limitat el seu caràcter sociable, lluitador i tenaç, encara que sí els seus moviments, motiu pel qual és beneficiària del SAD de Barberà de Vallès i compta amb l'assistència de la Teresa una hora al dia, de dilluns a divendres. "M’ajuda amb tot el que necessito: planxar, estendre la roba, anar a comprar, m’arregla els armaris", detalla l’Alícia sobre el seu dia a dia. "I fins i tot m'ajuda a preparar-me per anar a la piscina", explica. L’Alicia és una dona perseverant -durant gran part de la seva vida ha presidit una entitat feminista local-, de manera que per a ella són molt importants els hàbits i una bona organització del seu temps, aspectes que la Teresa l'ajuda a mantenir.
L'ajuda que la Teresa presta a l’Alícia és un clar exemple de la importància de l'assistència emocional de les persones usuàries, en nombroses ocasions molt més necessària i empoderadora que l'ajuda en les feines de la llar. Sense anar més lluny, l’Alicia i la Teresa comparteixen vivències i preocupacions: "a vegades em fa de psicòloga", explica l’Alícia, a qui li costa reconèixer les dificultats sobrevingudes per l'edat i acceptar l'ajuda que li ofereix la Teresa, sense renunciar a la seva fortalesa.
"Envellir costa, no és fàcil", sentencia amb encert l’Alicia, "i tot i que tinc la salut perjudicada, la Teresa m'ajuda a veure que estic bé". No obstant, també és la Teresa qui s'encarrega d'observar els canvis que l’Alicia va experimentant i tracta d’aportar-li solucions: fa poc va detectar que no hi sentia bé i la va animar a anar al metge per fer-se una revisió. També ha observat que ara necessita ajuda per sortir de la piscina, o simplement es cansa més que abans. L’Alicia acostuma a no compartir aquestes dificultats amb la seva família, per no preocupar-los, però la seva cuidadora l'ajuda a acceptar-les i a saber demanar ajuda a les persones del seu entorn proper, quan cal.
La Teresa també pot aportar la seva valuosa opinió al respecte: "Tot i que la majoria de persones a qui atenc pateixen dificultats en les seves capacitats i en ocasions han de deixar de fer coses que abans feien amb facilitat, això no vol dir que no puguin seguir fent moltes de les coses que les fan felices... en la majoria d'ocasions, només necessiten la confiança per deixar-se ajudar i quan ho fan, poden veure que encara tenen moltes possibilitats".
La Teresa promou el vincle emocional amb l’Alicia, com amb la resta d'usuaris i usuàries, amb professionalitat i des del respecte, amb l'objectiu de mantenir la seva autonomia i sent conscients de totes les seves capacitats. "Per a mi, el més important és conèixer la persona usuària, saber el que li agrada, què necessita i que li puc aportar, com més la conec més la puc ajudar", explica la Teresa. Tot i que admet "que no li agrada fer interrogatoris, m'agrada que tothom se senti còmode mentre ens coneixem".
El vincle que existeix entre la Katty i la Manuela, i entre l’Alicia i la Teresa, són només dos dels molts que podem trobar en els Serveis d'Atenció Domiciliària. Aquestes relacions, que sorgeixen gràcies a la proximitat, comprensió, empatia i l'atenció professional, són fonamentals per a les persones usuàries, perquè en moltes ocasions els brinden la confiança que necessiten per deixar-se acompanyar i atendre com necessiten.
A més, aquests llaços, com ens demostren la Manuela i l’Alicia, també són una font d'aprenentatge continu, per a totes dues parts, en què les noves experiències serveixen a la professional per abordar noves situacions de la millor manera, alhora que la usuària o l'usuari aprenen a reconèixer allò amb el que necessiten ajuda, noves formes de realitzar el que desitgen, a deixar-se acompanyar, entre moltes altres coses. Tot allò únic que ofereixen els SAD i els seus equips professionals des de la proximitat, que contribueix a fer que moltes persones mirin al futur amb noves ganes i més ímpetu.