No vull que Barcelona sigui una segona Venècia

Visc a l'Eixample, davant d'un preciós edifici modernista, tot ell destinat al lloguer de habitatges. Els darrers últims anys he anat veient l'evolució dels inquilins. Fa uns sis anys, allà on trobàvem famílies amb fills, sense fills o gent soltera, ara només hi veiem turistes. És automàtic, quan marxa una família aquell pis immediatament es converteix en un pis turístic.

Actualment, el nombre de pisos destinats als turistes ha d'estar al voltant del 70% a la finca, i estem segurs que quan se'ls hi acabi el contracte de lloguer als actuals inquilins que encara hi són, aquests passaran a ser d'ús turístic, no en tenim cap dubte.

En menys de 150 metres tenim sis hotels i ara, a sobre, obliguen als ciutadans que viuen i treballen a Barcelona a marxar del centre (pujades de lloguer, en alguns, casos difícils d'assolir), per convertir els lloguers en pisos turístic, un negoci rodó: estades curtes, preus desorbitats, i generalment pisos sense declarar o il·legals, o sigui que no reverteix en res a la ciutat ( això sense comptar les molèsties de convivència que poden ocasionar).

He mirat a la web de l'Ajuntament i alguns d'aquests habitatges no tenen llicència de pis turístic. Així que encara que sigui un procés llarg, ho comunicaré. No vull per a Barcelona una segona Venècia.