Si no vols caldo, dues tasses: preguntes sobre la mobilització ciutadana pel 'procés'

És d'admiració i digne d'estudi sociològic la mobilització ciutadana envers l'anomenat 'procés' i el suport als líders empresonats i exiliats segons ells -per a mi, fugitius de la justícia-. L'enèsim acte ha tingut lloc aquest cop a Brussel·les, per fer palès a les autoritats europees el dret que tenen com a representants de dos milions de catalanets i catalanetes -la resta es veu que no ho som, o si més no, ho som de segona divisió-.

Feta aquesta exposició o declaració d'intencions, començo una petita bateria de preguntes:

- S'estan adonant del ridícul que estan fent davant d'Europa i el món?

- És la independència l'únic problema dels catalans?

- Què esperen de l'Europa que ens va vendre a talls d'escarpa el 1714 i que avui, amb altres paràmetres, ve a ser el mateix?

- No creuen que ja n'hi ha prou d'aquest esperpèntic exercici de victimisme?

- I, potser el més important: qui finança aquest trist espectacle? Òmnium i l'ANC.

En aquest cas, ho vull saber, i crec que com a ciutadà tinc tot el dret a què se m'expliqui d'on surten les misses, ja que pel que veig, per aquestes bajanades hi ha cales, però les universitats, la sanitat, l'ensenyament, la dependència, etcètera han patit les retallades més brutals.

Potser ja va essent hora que algun estadista amb dos dits de seny prengui decisions, encara que siguin impopulars. Catalunya ho agrairà. Aquest clima d'enfrontament continu no pot dur res de bo, a la curta o a la llarga.