"Volem les mateixes oportunitats per a tots els estudiants a la selectivitat"

La meva filla, que ara té 18 anys, va néixer amb una prematuritat extrema a les 27 setmanes de gestació i un pes de 700 grams, és a dir, va arribar a aquest món ja lluitant per sortir endavant. Entre 3r i 4t de primària vam adonar-nos que tenia una dificultat d'aprenentatge associada a aquesta prematuritat, tot i que el camí per diagnosticar-la no va ser gens fácil.

A partir d'aquí, a l'ESO se li va aplicar un PI, és a dir, un programa individualitzat i unes adaptacions metodològiques, no curriculars, a batxillerat; sempre, clar, lluitant amb l'escola perquè les portés a terme. Acabem aquest camí, que no ha estat fácil, però que amb esforç i constància ha superat amb una mitja de 7 al batxillerat.

I ara es troba amb una nou entrebanc, les PAU. Això sí, aquest any, el tribunal no ordinari de les PAU, a més dels alumnes amb TDA, TDAH i dislèxia, s'ha ampliat a altres trastorns d'aprenentatge, que consisteix únicament en donar mitja hora més a aquests alumnes per fer l'examen. Està clar, doncs, que l'accès a la universitat esta restringit als alumnes que no tenen cap dificultat, perquè l'examen és exactament el mateix per a tots.

No tenen dret aquest alumnes a accedir a la universitat quan les seves capacitats intel·lectuals són iguals que la resta d'alumnes? Sembla ser que no. No podem defensar d'aquesta manera una educació inclusiva que té com objectiu la igualtat de drets i oportunitats per tots els alumnes, i més tenint en compte que aquest curs el tercer trimestre han estat confinats a casa i han preparat les PAU 'on line'.

Potser que d'una vegada per totes els hi donem a tots les mateixes oportunitats, perquè aixó afecta de manera greu a l'autoestima de tots ells. Ara com ho fem els pares per aixecar l'autoestima dels nostres fills, als quals la societat només fa que posar entrebancs per aconseguir un objectiu?

És evident que no vivim en una societat que ofereixi les mateixes oportunitats per tots. És hora de canviar-ho.