No vivim el present

De vegades tens ganes de veure fotos o mirar records de quan eres jove. Ahir ho vaig fer. Va ser curiós perquè, com sempre passa, quan et veus tan jove et fas enveja a tu mateix. Però tot seguit vaig recordar que quan tenia aquella edat no em sentia del tot feliç. Interiorment pensava que havia d'estar més prim i àgil i també em plantejava quina feina faria de més gran, etc. És a dir, un neguit personal i uns pensaments que quan et vas fent gran t'ho dius tot sovint!

Hi ha dies que ho practiques però tenim poca disciplina o et dius: un dia és un dia i demà ja canviaré. Fins aquí cap descobriment, però sí que em va sobtar la sensació que abans ja pensava molt igual. O sigui, potser no vivim prou intensament el present. I els anys van passant i tu esperes fer el canvi... fins que arriba el moment que potser ja no hi ets a temps!