"Viure sol a Barcelona és una utopia"

Des de l'esclat de la crisi l'any 2008, a Espanya s'havia creat una bombolla immobiliària on els preus per comprar un pis eren desorbitats, però ara en l'actualitat aquesta bombolla ha esclatat als pisos de lloguer, on cada dia són més cars a la ciutat de Barcelona.

Avui dia marxar a viure sol és una utopia, els preus elevats obliguen a que la gent d'aquí hi hagi de marxa a altres ciutats de la perifèria. La nostra ciutat està invaida per pisos de lloguer per a viatgers o on els mateixos turistes es queden amb els pisos oferint preus desorbitats, que la gent d'aquí no pot pujar ni pagar. La ciutat amb tota la seva demanda, l'únic que ens ofereix són pisos compartits o llocs que són inhabitables per què les seves condicions són deplorables.

Que haurem de fer tots els joves que volem tenir una oportunitat per sortir de casa dels pares i poder viure la nostra pròpia vida i intimitat? Sí que és cert que s'han començat a fer campanyes com 'si tens un pis buit, tu tens la clau' on ajuda a crear un mercat sostenible, amb unes condicions òptimes per poder crear oportunitat a tot el jovent. I això, dins una societat on la pluriocupació i la precarietat salarial estan a l'ordre del dia.