"S' està obrint pas una visió llibertària de la vida"

Quan parlem d’eutanàsia semblaria que l’autodeterminació de l’individu sigui l’únic paràmetre que cal atendre. Si algú manifesta d’una manera reiterada que vol morir caldria no impedir-ho o ajudar-lo a treure’s la vida. Encara hi ha però circumstàncies en les que aquest criteri no és la llei. Per exemple, la compravenda d’òrgans humans està prohibida.

Fins no fa gaire, destruir la pròpia vida o fer del propi cos una mercaderia era considerat quelcom a evitar per la societat. Calia evitar el dolor amb cures pal·liatives, encara que aquestes poguessin escurçar la vida, però mai procurar la mort de l’altre, ni que aquest ho demanés. El que s’obre pas, encara que alguns no vulguin admetre-ho, és una visió llibertària de la vida, en la que els llaços comunitaris es trenquen i tothom queda a l’albir de les seves pròpies decisions, capacitats i possessions.

És el paradís per la filòsofa Ayn Rand, i també per l'empresari nordamericà Peter Thiel. Però potser és l’infern per molts altres.