Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
"Visc en una residència i no puc celebrar els meus 85 anys amb la meva família"
Fachada de una residencia geriátrica del barrio barcelonés de Horta. / EFE / Enric Fontcuberta
Roser Riera
Visc en una residència i el primer confinament em va trobar estudiant i sort, perquè va ajudar-me a mantenir-me activa i a acabar les dues assignatures que tenia d'Humanitats, per internet. Tot va passar tant ràpid, que ens va costar fer-nos càrrec del risc que corríem. Estàvem cuidades i alimentades, però sense poder parlar amb ningú, ens sentíem engabiades i amb por, no podies treure ni el cap per la porta. Quan van morir les quatre primeres companyes, vam comprendre el perill. I ens era molt trist pensar en les que se'ns havien anat, soles sense el consol d'una paraula o una mà amiga, ni ningú que les acompanyés. Que trist els deuria ser, aquell moment. Quan em vaig assabentar vaig dir: -Senyor, ajuda'ns i no ens deixis morir soles a totes.
Entretodos
Ens van desconfinar dues setmanes. Desprès van tornar-nos a confinar a l'habitació un altre cop. Va prevaler el 'més val prevenir que curar' i va funcionar: cap malalta, però les nostres cabòries encara campen soles. Perquè pots passejar pel jardí, però no sortir al carrer: si surts, tornes a la habitació confinada. Això ens fa pensar que, si no troben un tractament, cada dos per tres ens tindran confinades.
I ara m'acabo d'assabentar d'una ordre de Sanitat: que les residentes que vulguin anar uns dies de vacances han de ser fora com a mínim 15 dies. Jo sols puc marxar del 4 al 8 d'agost, i perquè el dia 5 d'agost faig 85 anys, i ho volia celebrar en el balneari de La Garriga per estar a prop de la família, només seríem quatre. No necessito més dies, ni tampoc m'ho puc permetre.
Per culpa d'altres, cada dos per tres canvien les normes. Jo ja tenia coll avall poder trobar-me amb els meus familiars, a qui no veig des de fa tant de temps. Per què ens fan això? No poder sortir, ni que vinguin els familiars; ara tampoc anar-te'n uns dies. Fa 25 anys que estic jubilada i 30 que estic sola. Però ara és la meva ànima, la que està sola i confinada.
Senyor, ajuda a tots els que treballen en trobar una vacuna. Però mentre no la troben no ens fiquin a tots al mateix sac i mirin de no amargar-nos els anys que ens queden, deixi'ns celebrar els 'cumples' als grans. Si quan arribi haig d'estar 15 dies confinada, d'acord. Hauré tingut el goig de veure a la família, que no vol dir no tindre cura, i celebrar amb ells els meus 85 anys.
Participaciones de loslectores
Másdebates
- Campaña del IRPF Renta 23-24: el multón de Hacienda a todos los españoles que no entreguen este documento
- Obituario Muere la periodista Anna Pérez Pagès, rigor y compromiso con la cultura
- Sequía Un vecino de Artés ofrece 1.000 litros de agua que le sobran a la semana gracias a un sistema doméstico que ha diseñado
- Pódcast Exclusiva Mamarazzis: Iñaki Urdangarin y Ainhoa Armentia, pillados de escapada romántica por Marrakech
- Popular marisquería Nuevo cierre en Barcelona: adiós a otro restaurante con décadas de historia
- Un nanosegundo en el metaverso Huella digital: la sombra de internet que nos persigue
- Movilidad Operación salida Semana Santa 2024, en directo: más de 50 kilómetros de colas acumulados en diversos tramos de la AP-7 en Barcelona y Tarragona
- Última hora DIRECTO | Guerra entre Rusia y Ucrania: última hora del conflicto
- Año clave Seat prevé ensamblar 519.800 vehículos en Martorell en 2024, un 17% más que el año pasado
- En la piel de las mujeres "¡Guau! ¡La verdad es que duele mucho!": diputados franceses se someten a un simulador de reglas dolorosas