"Violència masclista: Quan veure, sentir i callar no és una opció"

El 25 de novembre es celebra el Dia Mundial contra la violència de gènere. Tot i que hi ha molts tipus de violència i terrorisme (paraula molt esmentada per certs sectors) i que tot col·lectiu ha de ser defensat contra la violència (infants, gent gran, gent disminuïda, homes i dones, animals...), la veritat és que, excepte casos de denúncies falses i homes maltractats, qui pateix la violència de manera més habitual i sistemàtica són les dones, a pesar de ser font de vida (el nom bíblic Eva significa precisament això), les que més suporten el pes de la família i les que més donarien la vida per aquesta (apart alguns homes) i que ja només per això mereixerien molt més respecte.

I dins el fenomen de la violència, malauradament cada cop més estès entre la societat per manca de prou càstigs, la pèrdua de valors de respecte, les drogues, l’oci violent, la publicitat subliminal, la cosificació de la dona, els estereotips imposats des de la infantesa, els extremismes, la reintroducció i/o reaparició d’idees i creences incompatibles amb una societat realment avançada, etcètera, hi ha diversos tipus de violència, des de la física fins a la psicològica, que no deixa empremta física però sí mental, i és capaç d’anul·lar una persona fins a paralitzar-la en el seu desenvolupament personal.

Violacions, abusos sexuals, banalització del cos femení, maltractaments contra les dones són a l’ordre del dia enmig de falsa propaganda suposadament feminista que no aborda les causes reals sinó sols estètiques, quan les dones han d’evitar sortir a certes hores i anar per certs carrers per por. Però si de vegades val més veure, escoltar i callar per evitar problemes, davant injustícies com la violència contra les dones és quan veure, escoltar i callar no pot ser una opció. I cal denunciar-ho tot (no sols els abusos per part d’un col·lectiu), allà on sigui present aquest fantasma que sí recorre el nostre país i el món sencer.