Veneçuela, moneda de canvi?

El president Maduro no és precisament un gran demòcrata i el seu poble ho està passant malament, crec que això ningú ho posa en dubte.  Crec també que no és correcte ni moralment legítim el fet que el president de l’Asamblea Nacional, el senyor Guaidó s’hagi autoproclamat president del país. Estic plenament convençut que si ha fet aquest pas és pel suport incondicional dels Estats Units, que li assenyala el camí a seguir.

D’altra banda, Rússia i la Xina recolzen el president Maduro. A tots ells, els importa ben poc el benestar del poble veneçolà, els motiva només la defensa dels seus interessos. La Unió Europea, com a tal, encara no s’ha posicionat; sí en canvi que ho han fet, a escala individual, alguns països, entre ells Espanya. He de recordar que Veneçuela, per si sola, té la tercera part de les reserves mundials de petroli, i això sí que motiva de veritat.

Cap dels tres països que dominen el món -Estats Units, Rússia i la Xina-, i hi afegeixo la Unió Europea com a conjunt, poden donar lliçons ni de justícia ni de solidaritat. Convé també recordar que els Estats Units varen recolzar Pinochet en el cop d’estat contra el president legítim de Xile, Salvador Allende; i varen envair l'Iraq quan no tenien cap motiu real per fer-ho (qui no recorda el Trio de les Açores). Els Estats Units per un costat, i Rússia per l’altre, han contribuït a trinxar Síria, tot pels seus interessos.

Podríem fer una llarga llista. Desitjo de tot cor que a Veneçuela no passi el mateix. La sortida més honrosa que té Veneçuela és la celebració d’eleccions presidencials i legislatives que  siguin reconegudes internament i avalades internacionalment. I sobretot que cap altre país els posi al damunt les seves “desinteressades grapes”.