Es ven sentit comú

Tothom té dret a guanyar-se la vida tan bé com pugui. Només faltaria. I, per descomptat, els botiguers de viandes, també. Però potser s'ha arribat a un punt en què ja sigui per la laxitud administrativa, per la ferotge competència o per excés de picaresca, la venda de comestibles s'ha convertit en un campi qui pugui. 

Es ven de tot i a tot arreu: botigues de congelats que venen begudes alcohòliques, fruiteries que venen brioixeria i/o productes processats, carnisseries que venen pa, peixateries que venen pollastres a l'ast, fleques que venen refrescos, supermercats que venen menatge de cuina... És ben legítim diversificar relativament l'oferta; els botiguers paguen molts impostos i han de rendibilitzar els seus negocis, però en alguns casos aquesta varietat ateny cotes rocambolesques.

S'agrairia recuperar una mica l'esperit d'antany, quan l'especialització era un valor afegit i sinònim de professionalitat i progrés. Enguany, tot plegat traspua una certa anarquia, un poti-poti on triar i remenar a balquena. Caldria vendre, doncs, una mica de sentit comú?