Valorem més la vida

Quina història tan magnífica que és la vida. No hi doneu tantes voltes: ja sé que hem rebut i rebrem molts desenganys i traspassos de gent molt estimada i que, sense ells, ja mai serà el mateix, però la vida ens empeny a viure; un misteri.

És tan fàcil com saber captar el que et rodeja. És igual el que sigui: un arbre, un diari, una fulla seca, una onada, una veu de la ràdio, una mirada, etcètera. He sortit a caminar i, per sort, feia sol. Quan vius dies de boira, l'escalfor de l'astre és un bé de la naturalesa. La llum que transmet i escoltar el cant dels ocells pelats de fred és un plaer per a l'orella.

Un amic em diu que està trist pel què passa en la política. Té raó; no el puc ajudar massa. Però la vida em dóna un cop de mà i, de cop, em trobo un africà abrigat fins al coll que em mira i em parla de com de feliç està de viure a la meva terra gelada.

Jo que plorava pel temps, la política i altres afers... He sentit un calfred interior; té raó. La llibertat la tenim molt a prop i, massa sovint, no la valorem ni la sabem veure. Mirar i captar; per això existim. Ho sabem però sovint ho oblidem. Doncs per això he escrit; per despertar, si puc, el nostre esperit adormit. No cal sentir la mort a prop perquè, de vegades, ja no tenim temps per reaccionar!