Vaga dels MIR: El meu suport, tot i que no sóc metgessa ni tot anirà bé

Aquest dilluns 21 de setembre els metges interns residents (MIR) de Catalunya han començat una vaga per reivindicar millors condicions. Jo els dono el meu suport perquè he viscut de prop la situació en què treballen.

Els MIR necessiten posar en pràctica els seus coneixements per poder, al cap de quatre o cinc anys, oferir les seves habilitats a la població.

Treballar més de 24 hores seguides no només hauria de ser il·legal -tant en un contracte de pràctiques i en qualsevol altre contracte- sinó que és fins i tot contraproduent. És obvi que les capacitats cerebrals i funcionals d'una persona que ha estat desperta -i en acció intensa- més de 10-12 hores no són les mateixes que les d'una persona que està ben descansada i, per conseqüència, el servei que presta tampoc no és de la mateixa qualitat.

Els MIR són dels qui parcialment depèn i alhora dependrà la salut del nostre país. Reben un sou indigne considerant les hores i els anys invertits en l'estudi de la seva professió, la responsabilitat que se'ls dona des del primer minut i, com ja he explicat, els horaris malsans que han de seguir.

El contracte de formació de quatre o cinc anys no els garanteix una plaça fixa un cop acabades les pràctiques i, a causa de la sobrecàrrega del sistema sanitari i d'una mala organització del temps, la formació que reben no és l'estipulada al contracte ni la necessària per esdevenir millors professionals.

La situació dels MIR podria millorar amb només una mica d'organització (potser tres torns de 8 hores o un dia i mig de descans després d'una guàrdia, una apujada de sou, opcions reals de formació com l'assistència a congressos, etcètera). Evidentment, ni aquesta és una manera 'saludable' -irònicament- de tractar una figura tan clau en la cura de la nostra salut, ni cal ser metge per entendre i voler que la seva situació canviï. I, si no, plantegeu-vos quina confiança donareu al metge quan aneu a urgències i aquest faci més de 30 hores que està en dansa, i no pas per voluntat pròpia.