"Merecemos unos políticos con un talante más sereno, reconciliador y humano"
Gonzalo García Mairena del Aljarafe (Sevilla)
Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Ambiente de pasajeros a la espera del funcionamiento de los trenes en la estación de Rodalies de Mataro. / Zowy Voeten / EPC
Natalia Sánchez
Dijous 29 de gener, a la Sagrera. Mare amb reducció de jornada, amb totes les implicacions econòmiques i professionals que això comporta. I, un dia més, col·lapse a Rodalies. Un dia més de manca d’informació i d’avisos constants que anuncien que falten cinc minuts per a l’arribada del tren. Cinc minuts que es renoven indefinidament fins a superar l’hora d’espera, sense cap explicació addicional. Cap informació clara, cap alternativa, cap responsable donant la cara. Un dia més de retards, d’andanes plenes i d’usuaris abandonats a la seva sort. Una situació que, lluny de ser excepcional o puntual, és clarament estructural.
Entretodos
Si fa anys que els usuaris patim l’abandonament i la mala gestió de Rodalies, les últimes setmanes ja evidencien una absoluta impassivitat per part d’aquells que en tenen la responsabilitat. El més greu no és només el retard, sinó la manca absoluta d’informació, que ens incapacita per cercar alternatives i prendre decisions. No se sap si el tren acabarà passant, ni a quina hora, ni en quines condicions. Les pantalles informatives i la megafonia semblen més dissenyades per mantenir una falsa calma que no pas per informar.
Davant d’aquesta situació, la gratuïtat anunciada com a mesura per pal·liar la crisi no és, en cap cas, una alternativa real. No resol el problema de fons ni dona resposta als títols integrats, que són els que utilitza majoritàriament la població. El que els usuaris reclamen no és viatjar gratis, sinó arribar a temps, amb informació fiable i amb un servei mínimament digne.
Rodalies s’ha convertit en un exercici diari de resignació. Milers de persones arriben tard a la feina, a cites mèdiques o a compromisos familiars, sense que ningú assumeixi responsabilitats ni ofereixi explicacions creïbles. El transport públic hauria de ser un pilar del sistema de mobilitat, no una font constant d’incertesa i frustració. El que està passant no és només una mala gestió del servei ferroviari: és una manca de respecte cap als ciutadans.
Participaciones de loslectores
Gonzalo García Mairena del Aljarafe (Sevilla)
Másdebates
El debate