"La urbanització de l'avinguda Meridiana, una història interminable"

La Meridiana, fa anys, era un camí de terra, i el tramvia arribava fins a Sant Andreu. Després, una asfaltada va incrementar el pas dels cotxes. Es feren uns ponts elevats per al pas de vianants, però no n’hi passava cap perquè eren massa elevats. S’enderrocaren. La primera urbanització amb cara i ulls va fer voreres de 12 metres, tres carrils per banda i un carril per aparcar que ajudava als establiments i els veïns.

Es planteja una nova reforma en què se suprimeixen les places d’aparcament i s’eixamplen les voreres. S’hi fa un carril a banda i banda per a les bicicletes.

Arriba el Consistori actual, que està en procés de destrossar Barcelona i tot l’Eixample d’en Cerdà, i posa jardineres per on passaven les bicicletes. Suprimeix dos carrils a banda i banda. Fa un passeig central amb jardineres. Quant al tram des del carrer de València fins al carrer de Navas, no saben per on fer passar les bicis, fan dos carrils al centre del nou passeig. Llavors s’adonen que els vianants no tenen lloc per on passejar. Fracàs total. Paralitzen les obres. Ara es vol fer un tram més.

Si tenen una mica de vista, no suprimiran els carrils bici i faran un passeig central per a vianants. Potser llavors servirà per a alguna cosa la milionada que s’estan gastant en aquestes obres que fan als carrers quan podrien invertir en pisos bonificats i residències per als més necessitats. No era això el que deia la senyora Colau quan anava davant dels piquets vestida de verd.