La Unió Europea i els nacionalismes emergents

Segons el meu entendre, a la vida de molts pobles es dóna una constant que, periòdicament, es va repetint: el ressorgiment de l'extrema dreta nacionalista. Semblava que estava adormida, però no, només feia migdiada i ara ja s'ha tornat a despertar, ja se li comença a veure les orelles.

A la primera meitat del segle passat, Europa va viure dues grans guerres: els nacionalismes estaven en plena forma. Destrucció, patiment i milions de morts. Trist resultat. I també recordaré que Hitler, el gran dictador, va arribar al poder després d'haver guanyat unes eleccions.

Una de les raons, potser la primera, per les quals es va crear la UE, va ser precisament per evitar futurs conflictes com aquells. Hem viscut uns anys de certa estabilitat política, però actualment hi ha senyals de preocupació, almenys per estar alerta. És evident que l'extrema dreta es va incrementant a diversos països, masses, d'aquesta Unió Europea. Es va perdent el sentit col·lectiu i  es va imposant la ideologia dreta-nacionalista. No anem per bon camí.

Conegut és el refrany "a río revuelto, ganancia de pescadores". A part de les mateixes divisions internes dins de cada país, n'hi ha d'altres que estan encoratjades per països com Rússia i EUA i que afecten la UE en conjunt. I aquests dos països el que busquen és desestabilitzar Europa, alhora que treure'n un rèdit comercial i econòmic.

Que la UE es debilités i fragmentés seria molt preocupant. Els nacionalismes radicals són sempre excloents. I així cíclicament es va escrivint la història.