Els immigrants digitals, perduts en l'era actual

Soc d'una generació que ens vàrem incorporar a un món laboral amb pocs ordinadors. Utilitzàvem màquines d'escriure empolsegades de Tipp-Ex. Més tard va arribar el fax i ara treballem amb un ERP, ens comuniquem per correu electrònic i WhatsApp i fem servir amb més o menys traça les xarxes socials.

A molts dels nascuts als anys 60 (immigrants digitals), ens costa un gran esforç mantenir-nos al dia amb eines que per als nostres companys, nadius digitals, resulten familiars i senzilles. Alguns s'han donat per vençuts i d'altres, que no podem ni volem permetre’ns quedar enrere, anem sempre estregats i, de vegades perduts per a no quedar fora, perquè si això passa, no et comuniques i si no et comuniques, no existeixes i si no existeixes pels altres estàs sol. La bretxa cada vegada és més gran i sèries com 'Black Mirror' ens plantegen situacions profèticament angoixants.

Realment és aquest el futur que ens espera? En quin lloc quedaran les emocions? I la humanitat?