13 jul 2020

Ir a contenido

Un estiu sense avis

Andrea Padilla Garcia

Unos niños saludan a sus abuelos desde la calle en Granollers, el 26 de abril, primer día en que se permite salir a los menores de 14 años durante el estado de alarma.

Unos niños saludan a sus abuelos desde la calle en Granollers, el 26 de abril, primer día en que se permite salir a los menores de 14 años durante el estado de alarma. / XAVIER SOLANAS

Aquest estiu els pares o els avis no són la solució, perquè són la població amb més risc, als quals hem de protegir més, als quals hem d'evitar qualsevol possibilitat de contagi. Però, amb qui deixem als nostres fills, si nosaltres hem de treballar? Quina alternativa ens ofereix el Govern? Res.

Hi ha gent que pensa que no se li pot privar el seu dret fonamental de llibertat de moviments i confinar als ancians contra la seva voluntat deixant que no vegin als seus néts. Crec que estem parlant de responsabilitat, però també siguem assenyats. Estem en un moment on hi ha pares que no es poden permetre una mainadera els mesos d'estiu ni tan sols portar-los a un col·legi... Llavors continuem dient que no podem portar als nostres fills amb els seus avis? Però no donem alternatives?

Haurem d'esperar que avanci les fases del confinament per a saber que hem de fer respecte als mesos d'estiu, mentrestant toca esperar i pensar que tindrem alguna ajuda.

Entretodos

Participaciones de loslectores

Másdebates