28 feb 2020

Ir a contenido

Òscar Camps, un candidat pel Nobel de la Pau

Josep Ballbè

Terrassa

Óscar Camps, durante una comparecencia ante los medios en Barcelona.

Óscar Camps, durante una comparecencia ante los medios en Barcelona. / DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS

De ben segur que, enguany, arribo tard. Si no és pel 2019, plantejo que es tingui seriosament en compte per l'any vinent. Alguns pensaran que algú com jo no és ningú per a proposar la candidatura d'Òscar Camps al premi Nobel de la Pau... El no ja el tenim, però somiar és de franc. Per a tots aquells a qui no els soni aquest nom, em permeto dir-los que es tracta del fundador de l'ONG Open Arms.

Em produeix rebuig la inacció, desídia i menfotisme de la classe política comunitària pel que fa al tema dels desplaçats (que no pas refugiats, en tant no se'ls garanteixi un aixopluc). Baixant al detall de personatges concrets -amb nom i cognoms- voldria veure dut al Tribunal de La Haia el senyor Matteo Salvini per raons òbvies que no cal detallar. Sense oblidar, alhora, el que considero una complicitat i un oportunisme calculadament repel·lents del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez

Respecte al senyor Sánchez, pretendre reconduir aquest autèntic atzucac amb l'objectiu vergonyant de treure'n un rèdit electoral de cara a uns nous comicis que semblen inevitables -passat l'estiu- clama al cel. Dessota l'excusa d'unes immerescudes vacances, s'amaga en les declaracions insulses i inconsistents de la vicepresidenta Carmen Calvo.

Igual que en la cada cop més greu i sagnant crisi del canvi climàtic, veig totalment necessària l'aparició d'alguna Greta Thunberg. Els polítics ja ens han palesat fefaentment una absoluta inutilitat en la gestió d'aquesta crisi d'abast mundial. Malgrat que hi haurà qui em pugui acusar de destraler, gosaria suggerir una revolta popular semblant a la de les armilles grogues franceses. Tan sols bescanviant el seu color pel verd mediambiental. 

La sostenibilitat global dels ecosistemes està en perill i la solució passa per l'adopció de mesures dràstiques. Bastir cimeres o trobades de gent vestida luxosament -com en el cas de Kyoto- i redactar proclames buides de contingut no ens mena enlloc. Per contra, en el capítol de salvament de gent que fuig de la guerra i la misèria, Brussel·les s'ha fet l'orni. Amb nocturnitat, traïdoria, hipocresia, insensibilitat i desvergonyiment. Actuant ben bé de criminal de guerra. Alimentant, àdhuc, la producció i venda d'armes a màfies internacionals que tenen cura de retroalimentar conflictes ètnics, polítics i religiosos en diferents indrets del globus terraqüi.

El planeta envelleix acceleradament i... de quina manera! Acumular anys, però, vindria a ser com escalar una gran muntanya. Mentre s'hi puja, les forces minven. Tanmateix, la mirada es fa més lliure i la vista més àmplia i serena... En aquest sentit, d'una manera o l'altra, tots fem per garantir una bona herència als nostres descendents. La seva mesura no l'hem de quantificar només en termes econòmics o monetaris. Ens hem de parar a pensar, en algun moment, quin futur els espera a les generacions posteriors en punts com la defensa del medi ambient i la dels drets humans.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Participaciones de loslectores

Másdebates