Trump és el triomf de la por i la ràbia

La victòria de Trump i de la dreta en general és el triomf de la por i la ràbia. Por al de fora, al diferent, a que el pobre que ve de nou ens tregui la petita misèria que gestionem cada dia, por a que les guerres que hem provocat ens atrapin. Necessitem gent que ens prometi que aixecaran murs, que ens protegiran, que ens digui que més val boig conegut que savi per conèixer, que ens faci sentir que som una gran nació, amb trets diferencials que ens distingeixi en aquest mon global.

Ràbia perquè el futur no és el que ens havien promès, perquè cada cop som més pobres i més titelles en mans de no saben ben bé qui. Les xarxes socials són una verdadera deixalleria on es pot trobar el pitjor de l’ésser humà, emparats en l’anonimat hi surt l’enveja, la mediocritat, la falta d’esperit crític, la demagògia… El tuit triomfa, l’anàlisi profund no existeix.

Perquè som tan infeliços? Perquè tota aquesta ràbia no la canalitzem i utilitzem per canviar les coses? Doncs perquè no trobem el canal, els que treballen per la igualtat, la solidaritat, la igualtat d’oportunitats estan dividits i alguns exhibeixen una superioritat moral que ofèn a molts i no són capaços de generar il·lusió, potser l’únic antídot contra la por i la ràbia. I perquè nosaltres tampoc som capaços d’apartar els ulls dels 'reality shows' on surt el pitjor de cada casa, però que ens entreté i ens fa oblidar per una estona que anem cap al desastre, i de la pantalla del mòbil, que ens te hipnotitzats.

I mentre estem tan entretinguts, els qui hem escollit no només no ens salven sinó que ens acosten cada vegada més cap al precipici.