Al trencaclosques independentista li falten peces

El guirigall polític és ja absolut. Difícilment albirarem un final de trajecte reeixit per les posicions independentistes. I ja no es tracta només de l'actitud monolítica de l'Estat respecte a Catalunya, sinó que ens trobem amb un front nacionalista esberlat, més semblant a un formiguer d'aquells que de petits trepitjàvem i veiem com les formigues embogien corrent en totes direccions, en una aparent situació de caos, tot i que segurament és més gran el caos en la situació política que en el formiguer.

Deia fa uns dies Carod-Rovira que durant els darrers anys, els partits, les organitzacions independentistes i una part del poble s'han estat retroalimentant amb vista a un objectiu comú. Milers de persones empenyien en un sentit i els polítics avivaven el foc, sense ser conscients que veritablement es trobarien amb uns topalls infranquejables, i dir que no esperaven una reacció tan airada de l'Estat, em sembla o bé una ingenuïtat infantil o bé una manca absoluta de responsabilitat.

Ara, es tornen a fer paleses totes les diferències que sempre han separat als exconvergents i a ERC, tot i que en un moment de la recent història política s'hagin trobat per anar plegats cap a un objectiu que s'ha demostrat incert. I aquests desacords, personals i de partit, amb tota mena de mitges declaracions, de retractacions, d'avui jo dic això i demà l'altre ho desmenteix, no fan més que enfortir l'orquestrada venjança de l'Estat, no fan més que donar-los la raó i els omple d'arguments per a seguir mantenint la intervenció de l'autonomia i totes les derivades que se'n desprenen.

La venjança ha estat i seguirà sent cruel i despietada i s'allargarà en el temps tot el que vulguin. Qualsevol indici de saltar-se la llei espanyola serà perseguit i jutjat i tota acció que pugui ser interpretada com un nou desafiament constitucional serà tallat de soca-rel, deixant-t'ho com a mínim en uns llimbs cautelar legal.

No ens enganyem més. La comunitat internacional ens ha deixat als peus dels cavalls d'Àtila, com ja ha passat en altres ocasions i només modificaria la seva posició, potser, si la majoria independentista fóra aclaparadora, però vistes les darreres eleccions, res fa pensar que això es pugui assolir, però el que no es pot deixar de fer és perseverar, seguir omplint Diagonals, Gran Vies i el que faci falta. El món ha de continuar veient que aquí passa quelcom. Quelcom diferent.