"Salvar el talent infermer és una urgència per a Catalunya"
Annabel Torres Responsable del SISCAT SATSE Catalunya
Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Dues treballadores de la fàbrica de Seat a Martorell. | ALEJANDRO GARCÍA / EFE
María Isabel Pérez
Treballo en una empresa del sector de l’automoció on els homes sempre han estat els protagonistes i les dones ocupaven places històricament infravalorades i feminitzades de les quals era pràcticament impossible sortir.
Entretodos
Ha passat el temps i la meva empresa (inclusiva, plural i enfocada en el futur) ha anat incorporant empleades de manera transversal a la gran majoria d’àrees, i si bé és cert que encara queda molt de camí per recórrer, ja fa temps que els gremis interns són més plurals i que això ajuda a que la visió de negoci sigui més àmplia.
Però -i que hi hagi un però pot semblar que invalida tot allò que he dit anteriorment- hi ha moments que encara traspua aquesta etiqueta de "feines de dones". Un mercat nadalenc solidari va posar en evidència aquest fet: només dos homes entre un exèrcit de secretàries, financeres, comptables, assistents i administratives per organitzar un acte que qualsevol hauria de poder sentir-se com a seu.
On neix la mirada esbiaixada que relega aquestes tasques (encara avui) a les dones? Perquè els homes no se senten igualment interpel·lats en aquest tipus d’afers?
Participaciones de loslectores
Annabel Torres Responsable del SISCAT SATSE Catalunya
Francisco García Estepona (Málaga)
Másdebates
Participación
Aniversario