"Tothom està patint aquesta crisi, els joves tambe"

"Els joves són uns inconscients, i és per la seva culpa la propagació de la pandèmia". És cert que molts han fet festes i quedades il·legals, i que gran part del jovent ha ignorat les normes  anticovid. Però em sembla una injustícia i una exageració posar tots i totes les joves al mateix sac d'eixelebrats. Malauradament, sovint caiem en l'error de generalitzar els comportaments, i també en el d'externalitzar la culpa. És que no s'han celebrat reunions familiars que han causat rebrots estrepitosos? O no s'han fet trobades d'adults? Amb això no vull justificar que el que hagi fet una part del jovent sigui correcte, sinó que, més aviat, vull aportar una perspectiva més àmplia; ni tots els joves són tan inconscients com es diu, ni tots els adults tan responsables.

I què passa amb les i els joves que s'han comportat i han respectat les normes, o que formen part del personal sanitari i de neteja, o que lluiten per trobar una cura al virus... malgrat saber el futur inestable i precari que els està quedant?

Sovint es fa referència a les generacions joves com una colla d'insensats, però tampoc és fàcil ser jove en una època així. En un moment clau de la nostra vida en el qual ens tocava projectar el nostre futur, ens hem vist enfonsats en un mar de dubtes i inseguretats, en un context marcat primer per la por al terrorisme, després per la forta inestabilitat política, i ara per una pandèmia mundial.

Està clar que cada generació, durant la joventut, ha hagut d'afrontar obstacles molt durs, però el que estem vivint aquests darrers anys és un còctel explosiu d'esdeveniments aterridors, i sobretot infreqüents, que ningú sap com ni quan acabarà. Sí, tothom hauria de posar més de la seva part; s'estan cometent molts errors, gran part dels quals són en mans dels joves. Però no oblideu els joves, que estem vivint moments difícils per a tothom veient com el nostre futur s'ennuvola, colpejat per la incertesa. Tothom està patint aquesta crisi; no ens convé generar desavinences.