"Protecció i atenció digna per a les persones dependents"

Tinc por, sí que tinc por, que arribi la meva dependència física i deixi de ser autònoma. Sé que avui pots estar perfecta, però demà tot pot canviar.

Em fa por haver d’anar a una residència, i em fan por les residències amb manca de personal i amb pocs controls per part de les administracions perquè les cures siguin les adequades. Hem viscut situacions penoses, i n’hi ha moltes en què el tracte és negatiu: dificultats per fer la higiene, per donar el menjar, habitacions compartides, horaris imposats segons les normes… i manca de canvis posturals. En fi, no cal seguir; segur que encara hi ha moltes residències en aquestes nefastes condicions, i tot dependrà d’on m’enviïn els serveis socials, tant si m’agrada com si no.

He treballat més de 41 anys. He donat més del que he rebut, però tampoc no he volgut mai res més. Ara, a prop dels meus 80 anys, la meva por s’ha aguditzat. Puc vendre el pis, sí, però sé que no tindré prou diners per anar a una residència millor. I sí, tinc por de dependre del que l’Estat valori i decideixi, perquè les residències continuen sent, en molts casos, llocs negatius.

Des de l’any 2020 lluito per aquest tema amb la Marea de Residències, i sé de què parlo. Potser sí que hi ha noves residències que han modificat la manera d’atendre les persones, però tenen preus molt elevats i/o ofereixen poques places.

Encara soc autònoma i continuaré lluitant, perquè crec que és un dret humà protegir les persones dependents i garantir-los una atenció digna.