Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
"Tinc 77 anys, vaig en cadira de rodes i em costa entrar a l'edifici on visc"
Una mujer acompaña a otra en silla de ruedas en Barcelona. / DANNY CAMINAL
Pere Traveria
Sóc una persona de 77 anys. Em moc en cadira de rodes i tinc moltes dificultats per fer quatre passes sense recolzar-me. Visc en un pis per gent gran, La Capa de la Marina de la Zona Franca, en unes condicions que el meu estat de salut fan cada dia més precàries. Les portes no estan dissenyades per cadires de rodes. Costa entrar i sortir de l’edifici perquè la porta del carrer va dura i m’obliga a alçar-me de la cadira. També per passar la porta de l’apartament he de saltar un obstacle i, tan una com l’altra, així com les interiors del pis són molt justes. Només hi ha un ascensor; si s’espatlla ens quedem aïllats a casa, perdem visites mèdiques, etcètera. Els taulells de la cuina són massa alts per treballar-hi. No tinc dutxa i per entrar i sortir de la banyera necessito sempre una persona que m’ajudi. I les despeses d’adaptació i reparacions van a càrrec dels residents, persones amb una disposició econòmica molt limitada, amb problemes per arribar a final de mes.
Entretodos
A més, els dies festius i les vacances, amb més de 40 persones grans, no hi ha ningú a càrrec de l’edifici a qui acudir en cas de necessitat. Persones mortes aquí, van tardar dies a trobar-les. En el meu cas, com he dit, sense gairebé autonomia, i sense reconeixement oficial del meu grau de dependència, m’he de pagar ajudes extres els dies festius per cobrir els mínims d’higiene i alimentació.
Porto anys comunicant les condicions de l’edifici al Patronat de la Vivenda i al Consell del Districte Sants Montjuic sense resultats. També fa gairebé tres anys que lluito perquè se’m reconegui la meva dependència. Una cosa i l’altra sense gaire èxit. Diuen que la culpa és de la crisi econòmica, però també diuen que ja s’ha acabat. Mentrestant, el meu dia a dia, com el de tanta gent gran, no para d’empitjorar.
Participaciones de loslectores
Másdebates
- Campaña del IRPF Renta 23-24: el multón de Hacienda a todos los españoles que no entreguen este documento
- Obituario Muere la periodista Anna Pérez Pagès, rigor y compromiso con la cultura
- Sequía Un vecino de Artés ofrece 1.000 litros de agua que le sobran a la semana gracias a un sistema doméstico que ha diseñado
- Convivencia vecinal Destrozos, puñaladas y "fiestas con escorts" en los nuevos rascacielos de lujo de Madrid: "Me fui por miedo"
- Pódcast Exclusiva Mamarazzis: Iñaki Urdangarin y Ainhoa Armentia, pillados de escapada romántica por Marrakech
- A los 75 años Muere Larry Lloyd, la leyenda del Nothingham que ganó dos copas de Europa
- Movilidad del futuro Xiaomi desata una guerra de precios al entrar en el mercado del coche eléctrico
- Evolución musical Las letras de las canciones, más simples y repetitivas en las últimas cinco décadas
- La resaca de las cripto Sam Bankman-Fried, el magnate de las criptomonedas caído en desgracia
- Última hora DIRECTO | Guerra entre Rusia y Ucrania: última hora del conflicto