Talles que no corresponen a cossos reals

Cada cop són més les persones que pateixen un TCA (Trastorn de Conducta Alimentària). Aprimar és sinònim de satisfacció, però què passa si es torna en una obsessió? No hi ha una causa determinant que et porti a patir-ne un, perquè sí, es pateix. El tallatge de moltes marques cada cop és més petit, la qual cosa provoca que aquesta preocupació s'accentuï. No es diu que un s'ha d'acceptar tal com és, i que ens hem d'estimar?

Però, alhora, no és frustrant anar a comprar uns pantalons i que, segons el lloc, hi hagi una diferència de tres talles? Una persona acomplexada pel seu cos, mai es veurà bé. Però saber que en un mateix dia pot augmentar de talla li farà sorgir un patiment innecessari. Per a molts no és només un número, és 'el número'. Potser si no hi haguessin talles tan petites, l'obsessió per un cos esquelètic desapareixeria. Aquestes empreses multinacionals són incitadores a voler d'aconseguir el cos "perfecte".