Submisa, austera i invisible: així vol l'ultradreta a la dona

Malgrat que hi ha personatges que s’esforcen en afirmar el contrari, l'ultradreta ha fet la seva irrupció descarada en la vida política i, com en èpoques passades nefastes, pretén formar part de les institucions per condicionar-les i, a ser possible, dirigir-les. Que ho aconsegueixi o no, és responsabilitat de tota la ciutadania i, en aquest sentit, considero que les dones hi tenen molt a dir.

És per aquest motiu que cal despertar consciències a partir de realitats històriques pretèrites.

Primer, el 1934 José Antonio Primo de Rivera va autoritzar la creació de la Sección Femenina de la Falange. El moviment falangista no permetia que les dones en formessin part; d’aquí l’instrument de participació comandat per Pilar Primo de Rivera que es va dissoldre el 1977. Resultat: 43 anys de submissió al mascle ibèric.

Segon, l’objectiu fonamental de la Sección Femenina era fomentar l’esperit nacional-sindicalista en les dones espanyoles. Algunes de les seves funcions foren fer propaganda a través d’escrits, confeccionar brodats, fer braçalets, banderes i símbols falangistes diversos.

Tercer, supeditació total a l’home; per tant, l’àmbit femení propi quedava reduït a les funcions domèstiques com esposa i mare. La dona ideal havia de ser femenina, abnegada, entregada a les funcions pròpies dels seu sexe, submisa, austera, invisible, abocada als altres i subordinada.

Si qualsevol dona del segle XXI accepta una situació semblant, és molt possible que es torni a implantar el cinturó de castedat i el dret a cuixa.