"No són accidents de caça"

Un cazador apunta a un jabalí en una batida realizada en Sant Hilari Sacalm.

Un cazador apunta a un jabalí en una batida realizada en Sant Hilari Sacalm. / JOAN CASTRO

Josep Vilà Batlle

Malauradament els 'accidents' com a conseqüència de la pràctica de la caça no són pas fets aïllats, ja que darrerament s’estan convertint en quelcom massa habitual a casa nostra. Només en el passat mes de gener, un home que recollia pinyes al bosc i el gos d’una família que passejava per una pista forestal resultaren morts pels trets d’un caçador a Santa Maria de Martorelles i a Torrelles de Llobregat, respectivament. I ara, fa uns dies, un poni fou cruelment abatut al parc del Garraf per un caçador que participava en una batuda de senglars davant de l’horroritzada mirada d’un grup de persones que passejaven per aquella contrada.  

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per tant, no crec que es pugui parlar ja d’accidents, sinó més aviat d’imprudències pel fet que les autoritats corresponents segueixen permetent la pràctica de la caça, en lloc de prohibir-la, en llocs on aquesta és potencialment perillosa atesa la presència ben freqüent de persones que realitzen activitats a l’aire lliure. I, per sobre de tot, perquè la caça és 'per se' una activitat violenta que pot ocasionar amb excessiva facilitat desenllaços fatals ja sigui per errors, ja sigui per imprudències.

Maleïda sigui la caça i els nostres governants per deixar que hagin de ser els caçadors els qui solucionin aquells problemes que, com en el cas de la perillosa proliferació de senglars, ells han estat incapaços de solucionar, per inhibició, per deixadesa i per manca de voluntat política alhora.

Participaciones de loslectores

Másdebates