Som gent de pau

Són gent de pau. Diguin el que diguin els que defensen a «capa i espasa» que Catalunya sigui una comunitat autònoma d'Espanya. Són gent de pau i encara somriuen, malgrat estar indignats per la injustícia. Persones mot diverses de totes les edats i d'arreu del país es van manifestar diumenge a Barcelona per demanar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats en absoluta pau. Sense un crit violent ni un insult a ningú, malgrat la indignació que provoca la repressió contra l'entorn independentista des del moment que es va decidir fer el referèndum l'1-O.

Proclames de llibertat que sortien del cap i del cor amb dignitat i contundència. La il·lusió que dóna la força de la unitat, tan bé cantada per Lluís Llach a l'Estaca, es va sobreposar, durant unes hores, a la impotència. La impotència de veure a la presó als líders de moviments socials i de grups polítics absolutament democràtics i pacífics. La impotència també que provoca que, una vegada rere una altra, s'impedeixi la formació d'un govern segons el resultat de les eleccions al Parlament convocades el 21-D per l'Estat. Per això, els manifestants van repetir en diverses ocasions «Puigdemont, President!».

Malgrat la tristesa que aquesta situació causa, quan va acabar la manifestació, centenars de milers de persones de pau, amb llaços i peces de roba de color groc, es van fer amb Barcelona una tarda solejada d'un diumenge d'abril. El zoo, carrers, bancs, cafeteries i restaurants de la Gran Via, el Passeig de Gràcia i la Diagonal, es van omplir de famílies de groc. Fins i tot, la majoria de persones que visitaven l'exposició 'Epíleg imprevist, que mostra instants, la majoria quotidians i alguns excepcionals, del segle XX retratats pel fotògraf barceloní Xavier Miserachs, aportaven un toc groc a la Pedrera, l'edifici sinuós que va construir el genial Gaudí. Simplement desitgen que els deixin en pau i que per fi arribi la primavera al camp de la política. Volen que aquest Sant Jordi ploguin llibres i roses per a tothom.