"Els socis hem acceptat l'exili a Montjuïc i les obres al Camp Nou, però exigim un tracte digne"

Fa 37 anys que soc soci del Barça i mai m’havia sentit tan poc respectat. Els últims anys, saber on anar a veure un partit i aconseguir una entrada ha estat un calvari: terminis impossibles, webs que no funcionen, aplicacions confuses, trucades a un número del club que mai atenen a temps i entrades sense nom que cal transferir i validar en múltiples APPs. Tot això fa que l’experiència, que hauria de ser un privilegi per al soci, sigui un maldecap constant.

El dia de partit tampoc millora: accessos tallats sense avisar, corredisses, controls a les portes desiguals i sense criteri, lavabos insuficients i cues eternes per beure o menjar. A més, dins del recinte no es permet fumar, i la solució que s’ofereix és sortir de l’estadi. La tornada és igual de caòtica: busos llançadora plens a cops de colze, sense ordre ni seguretat, amb personal desbordat i aficionats grans i nens posant-se en risc.

Els socis hem acceptat l’exili a Montjuïc i el peatge de les obres del Camp Nou. Però el mínim exigible és respecte i un tracte digne. Sense socis, el Barça no té ànima, i avui ens sentim ignorats.