"¿Per què la societat està pensada només tenint en compte a les persones no discapacitades?"

Les barreres arquitectòniques, culturals i socials (entre d’altres) denoten que l'entorn és el propi causant de les limitacions amb què es troben les persones amb diversitat funcional en el seu dia a dia; és evident que no permeten una plena participació de tots els ciutadans i no fomenten l’autonomia i la igualtat d’oportunitats.

Algú s’ha plantejat les dificultats que té una persona amb diversitat funcional per moure’s en transport públic? Sí, està molt bé el fet de pintar les portes d’alguns vagons de metro d’un color diferent de la resta per tal d’ajudar a les persones amb discapacitat visual, però… ¿quin sentit té si no s’aplica la diferenciació cromàtica en tots els vagons?

Per no parlar de l’accessibilitat de les estacions… L’estació de metro Clot només és accessible per a les persones amb diversitat funcional per l’accés de l’L2. És a dir, que una persona amb mobilitat reduïda haurà d’accedir al metro de Clot per l’entrada que es troba al carrer Sibelius, l’única entrada que es troba adaptada amb ascensor. Tot i això, un cop dins, no podrà enllaçar amb l’L1, ja que no es troba habilitada amb ascensors; només hi ha escales mecàniques.

Cal fer un canvi en la mirada de la diversitat funcional i no centrar-la en l’individu, sinó en la societat i en la creació d’entorns on es tingui en consideració la diversitat humana.